Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 13 d’agost de 2010

Tornem-hi!


Feina en silenci, aquesta seria de definició de l’actuació catalana la temporada passada. A la temporada regular, la USAP va acabar en el primer lloc de la taula, posició que sembla reservada a Castres o Toló. A l’esprint final, però, una banqueta poc profunda no va ajudar els Catalans en la lluita per la renovació del títol. Tot i així, els Arlequins s’han instal•lat en el grup capdavanter del Top 14.


Semifinalista el 2008, campió el 2009, finalista el 2010. Sembla motiu més que suficient per reforçar el col•lectiu amb un o més fitxatges estrella, a l’estil de Daniel Carter o Percy Montgomery. Però aquest no és l’estil del club. L’obsessió catalana és la formació: tot i l’edat d’alguns dels integrants de la plantilla (Freshwater mateix té X anys), l’equip se les enginya per assumir joves molt joves, i mantenir la frescor i l’estil. La USAP recorre a la pedrera, i enguany nom com Cazenave, Vivalda o Bertrand sovintejaran més que no pas la temporada passada. De fet, si hom mira els pressupostos dels clubs per a la temporada que avui mateix s’inicia, els Sang i Or ocupen la ... novena posició, amb un total de poc més de catorze milions d’euros (i això uqe hi ha hagut un augment de dos milions respecte la campanya passada). El número u és, com no podia ser d’altra manera, Tolosa, que invertirà prop de trenta milions d’euros (vegeu aquí els pressupostos declarats a la LNR). En aquest sentit, les modificacions introduïdes des de la LNR a nivell de “màxim salarial” no semblen afectar gaire la USAP.


Amb l’Aimat Giralt com a bastió en el campionat domèstic, l’USAP ha d’implementar aquesta faceta a Europa. La darrera Heineken va passar a la història després de la derrota a Treviso; per això auqest any, el president Paul Goze s’ha fixat com a objectiu arribar a quarts de final. Per aconseguir aquest traju europeu, el combinat català comptarà amb la participació dels internacionals Mas, Mermoz i els joves Bosch i companyia. El dubte existencial el té l’equip en la posició d’obertura: la lesió de Laharrague va ser la gota que va fer vessar un vas carregat d’incongruències. La recuperació d’Edmonds al joc serveix a l’afició per recordar els anys en què la USAP forjà l’esperit que el va dur al “nucli” del Top 14. La pregunta és si el retorn de l’obertura australià serà alguna cosa més que un dolç record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada