Julian Huxley és un dels noms propis de la darrera temporada a la Super 14. No tant per la seva qualitat, que també, sinó sobretot per la història que evoca el seu nom. Fa un parell d’anys, el jugadors dels Brumbies va patir una trompada considerable en un partit de lliga enfront els Reds; la seva hospitalització preventiva i els escànners de rutina van revelar que el jugadors tenia un tumor cerebral. La seva vida penjava, doncs, d’un fil. Era el març de 2008, i el tres quarts havia d’abandonar la seva carrera esportiva per passar pel quiròfan.El tumor va ser extirpat, i a l’operació la seguiren les sessions de quimioteràpia i el procés de recuperació va ser lent; Huxley, però, es nega a rendir-se a la malaltia i al que suposa, i no va fer cas d’aquells que deien que la seva carrera havia acabat als vint-i-vuit anys. En una història personal que recorda la del ciclista Lance Armstrong i la de tantes altres persones que superen amb valentia el càncer, Huxley va tornar a la gespa l’abril de 2010, vestint la samarreta del seu club. Rugby Dump ho va definir com “the Mother of all Comebacks”; Huxley va ser més directe: La vida és massa curta per preocupar-se massa del futur, i has de fer el que vols ara i aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada