Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 17 de maig de 2010

USAP - Clermont: es repeteix la història

Divendres, a tres quarts de nou del vespre, l'Stade de la Mosson tornava a ser escenari d'una semifinal vibrant entre la USAP i l'Stade Toulousain. Diem tornava perquè el 2004 aquests dos clubs, gairebé veïns, ja s'havien enfrontat sobre aquella gespa en una situació quasi idèntica; quasi, perquè llavors el partit va ser en diumenge, i no pas en divendres, i era juny i no maig Però això són petites anècdotes sense importància; per la resta, l'emoció estava garantida: més de dos terços de l'Estadi vestien la senyera, i aquí al sud, els indòmits seguidors de l'esport de l'ovalada i del club de Perpinyà podíem seguir les evolucions del matx en directe pel 33 (i els seguidors del nord catalanoparlants, podien fer el mateix: una vegada més, l'esport trencava fronteres).

Des del dijous, el Planxot ja no estava en mans catalanes. Com es tradició, la LNR l'havia "reclamat", per tal que quedés en mans imparcials abans de l'inici de les fase final del campionat. El camí per tornar a posseir el trofeu passava per Montpeller. I molts segurament van recordar aquell semifinal de fa sis anys, on els Arlequins van imposar per 18 a 16 a uns temibles tolosans, abans de caure a la final enfront l'Stade Français. La USAP de 2010, però, és la de 2004 ... i molt més! És aquell esperit, aquell públic, aquella capacitat d'entrega i patiment, aquella defensa heroica. Tot això, sí: però ara, a més, amb aquell toc de confiança que caracteritza els campions. Perquè la credibilitat, els Catalans se l'han guanyat els dos darrers anys a pols. I perquè, per molt que els occitans sortissin centrats, amb ganes de resoldre al seu favor l'eliminatòria; per molt que Nicolas Bezy avançés els de Roig i Negre en el marcador gràcies a un assaig als vuit minuts de joc, la USAP va saber fer ús de la seves armes: la paciència, el joc d'equip, un sacrifici defensiu excel·lent ... i el peu de Jerome Porical. De les seves botes van nèixer els vint-i-un punts que van servir per "comprar el bitllet" a París. Tot i el domini en moltes fases dels tolosans, a la meitat del partit la USAP només anava quatre punts per darrera en el marcador (9-13); i la segona part ... Bé, la segona part va ser un veritable recital català. Els quatribarrats van imposar la seva lògica, el seu joc, evitant que l'Stade pogués sentir-se còmode a la gespa, impedint la seva evolució ofensiva, i trencant qualsevol atac amb una defensa ordenada, ferma, homèrica. I mentre això passava, cada cop que s'entrava en la meitat de camp dels occitans, Porical esgarrapava tres punts per al sarró català; una vegada, fins i tot, sense entrar al seu camp: amb una penalitat de més de cinquanta metres transformada sense gaire problemes (de fet, fou probablement la transformació més neta d'aquella gloriosa nit). En els darrers vint minuts, els de Guy Noves van mirar de prémer l'accelerador: però la defensa catalana s'havia convertit en un mur i, per si hi havia encara algun dubte entre la parròquia catalana, de nou Porical passava la pilota entre la hac a manca de dos minuts, deixant la diferència en vuit punts insalvables per al contrari.

París ens espera. I espera també Clermont, que dissabte va derrotar Toló 29 a 35 en un partit èpic: Wilko va forçar la pròrroga a dos minuts del final, quan els jaunards comandaven el marcador 19 a 22. En el temps afegit, Rougerie i companyia van ser capaços de superar el cop psicològic de la pròrroga per embutxacar-se un triomf treballat. La victòria sembla confirmar l'evidència: Clermont és un equip, mentre que Toló és una suma d'individualitats [de gran qualitat, això ningú ho nega; recomanem veure els deu minuts de resum del partit que ofereix Rugby Dump al seu web: simplement impressionant!].

Sigui com sigui, el 29 de maig, a partir de dos quarts de nou del vespre, l'Stade de France reviurà la final de l'any passat. Vint-i-escaig jugadors amb la senyera a les espatlles, un entrenador amb perfil d'Astèrix, milers de seguidors abillats amb els colors Sang i Or: tots units en la conxorxa de retenir el planxot. L'aliança és sagrada. Sigui quin sigui el resultat, ja hem fet història. Ara només ens falta començar la llegenda.




PS. Des de La Lleganya aplaudim la decisió de la CCRTV de retransmetre el partit en directe pel Canal 33. Vàrem ser molts els catalans del nord i del sud que vàrem agermanar-nos davant del televisor, empenyent cada melée i netejant cada ruck. Des de la nostra petitesa, demanem a qui correspongui que l'experiència no s'acabi aquí: que la televisió catalana hi torni el 29 de maig. Que torni a fer que els Catalans poguem continuar disfrutant, en la nostra llengua i en directe, de les evolucions de la USAP.

3 comentaris:

  1. Esports de TV· hqa confirmat que faran la final en directe.

    Josep

    ResponElimina
  2. Esteu segurs que fan la final al canal 33?? estic mirant la programació tant de tv3 i del 33 i res de res, si podeu afegir alguna informació, ho agrairia

    ResponElimina
  3. La CCRTV confirma la retransmissió, tot i que no consta el partit a la "parrilla".

    ResponElimina