Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 31 de maig de 2010

USAP 6 - ASM 19

Poca cosa a dir després del que es va poder veure sobre la gespa de l'Stade de France dissabte. Els occitans de Clermont, després de deu finals perdudes, tres d'elles consecutives, van poder inscriure el seu nom en un planxot que la USAP no va poder retenir. El XV Català no va saber trobar el seu lloc al camp, els jaunards van jugar millor les seves cartes i, vuitanta minuts després del xiulet inicial, a l'Auvèrnia esclatava una joia acumulada per dècades.

Ja des del primer minut, Clermont va ser el Quinze que va intentar marcar el ritme del partit, perseguint el joc en camp contrari. Els Sang i Or, per la seva banda, no podien acabar d'espolsar-se una pressió que mica en mica anava recollint els seus fruits. Semblava mancar una mica de concentració de la banda catalana: no acabava de rutllar ni la fase dinàmica ni l'estàtica (la touche va ser particularment desastrosa), i bona mostra d'això va ser l'assaig de Nalaga als disset minuts. Un parell de jugadors dels grocs van saber aprofitar els errors en el primer placatge de la línia defensiva catalana per avançar molts metres, i deixar l'ovalada a dos metres de la zona de marca per tal que l'empenta del grup i la murrieria de Nalaga s'imposés a la defensa catalana. No s'havia arribat a l'equador del primer temps, i el marcador assenyalava un 0 a 10 gens favorable als interessos catalans. Però l'assaig va ser un petit revulsiu per al joc dels catalans, que van començar a rutllar amb més eficàcia que fins llavors: dues puntades de Jerome Porical van pujar el 6 al caseller català, i van fer que els seguidors catalans (estiguessin a París, a la plaça de davant del Castellet o a qualsevol racó de la geografia del país) recordessin la final de l'any passat enfront del mateix rival. Tot i el cop de càstig de Morgan Parra a la mitja hora, i al 6 a 13, la remuntada semblava possible.

Desgraciadament, només ho va semblar. Porical, l'encert al peu del qual ens va portar a la final, no va tenir el dia. Els seus xuts a pals anaven desencaminats; dues penalitats errades, en acabar el primer temps i només inicar-se el segon, van ser molt probablement les jugades clau del partit. D'haver passat entre la hac, potser a Clermont se li haurien despertat els fantasmes de les deu finals anteriors; i segurament, els Nordcatalans haurien afegit entusiasme. a un joc desordenat en atac. Seria completament injust, però, carregar els neulers sobre Porical: ell va ser l'home de la semifinal, de la final de l'any passat, de molts partits durant aquesta temporada. L'equip no va estar a l'alçada, i segurament molts seguidors se'n van anar a dormir dissabte preguntant-se com volíem guanyar la final jugant com vam jugar. A batzegades, trepitjant el camp contrari amb força (però no gaire encert) només durant la segona meitat, cometent errors no forçats a la mà, i tenint en contra, a més, la sort (Tuilagi abandonant el camp i Olibeau jugant de tercera). Amb aquest panorama, que el drop de Floch no hagués hagut de pujar al marcador per l'autoadjudicació de la touche per part de Nalaga, és el de menys. Clermont va ser superior, i el maul que va muntar la seva davantera a pocs minuts del final, avançant des de la pròpia 22 fins al centre del camp, sense que els catalans poguessin aturar-lo, en va ser el paradigma.

Una imatge que potser resumeix el partit, però no pas la temporada dels Catalans. Primers classificats de la fase regular, vencedors de la semifinal amb el Campió d'Europa ... la temporada de la USAP ha estat més que notable i meritòria: ha estat excel·lent. I els seguidors en podem estar més que orgullosos: per primera vegada en més de setanta anys, els Catalans hem disputat dues finals consecutives. La primera en la vàrem adjudicar. La segona, va caure de la banda del contrari. La derrota d'enguany fa encara més gran la victòria de la temporada passada i n'augmenta el valor exponencialment. A la vegada, permet continuar treballant per tornar al mateix escenari l'any vinent: enguany s'ha confirmat que l'aposta del club aquest grup humà és la correcta, i que hi ha equip per aconseguir de nou una migració catalana vers la capital de l'Hexàgon (o de Gal·les ... perquè no?). Només calen un parell de fitxatges.

Les dones de la USAP s'enduen el Top 10

L'equip femení de la USAP, per la seva banda, va donar la nota positiva de la jornada en embutxacar-se la final del Top 10 enfront Montpeller per 25 a 5. Després d'haver perdut la final l'any passat a Gruissan contra el mateix rival, les noies de la USAP van fer-se amb el seu primer títol.

La victòria de les fèmines, sumada al subcampionat usapista en la categoria Reichels, l'arribada a semifinals dels Espoirs i la convocatòria d'onze jugadors catalans per als equips de França i França A, confirmen el rugby nordcatalà com una potència dins el món de l'ovalada francesa. I d'això se'n pot estar més que orgullós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada