Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 24 de maig de 2010

Tolosa, de nou rei d'Europa

Amb més nervis del que es podien imaginar a mig partit, els occitans de Tolosa van poder aixecar de nou el màxim guardó europeu en rugby en imposar-se per 21 a 19 a Biarritz, en un partit dominat pels punts a base de puntades però que els bascos van estar a punt de capgirar en els darrers minuts.

I és que Biarritz és un equip que ven molt cara la seva pell. Com a mostra, un botó: Harinordoquy jugant amb una mascareta protectora del nas. La seva lesió, en condicions normals, implica veure el partit des de la banqueta: però qui pot negar al gegant tercera clau basc el dret a saltar a la gespa? La seva fortalesa, com la del seu company de davantera Jerome Thin, és mítica i cabdal en el quinze basc. Ho va ser la semifinal, enfront Munster, en què salta a la gespa amb la seva peculiar protecció nasal; i ho va tornar a ser dissabte, encara que amb un resultat ben diferent per als interessos del seu club. I és que tot i avançar-se els de blan-i-vermell en els primers minuts gràcies a les encertades puntades de Yachvili, Tolosa va entrar en el partit i tot i el 3 a 9 desfavorable (29'), en el darrer esprint del primer temps va capgirar la truita i se'n va anar al descans amb un 12 a 9 favorable, gràcies als peus d'Skrela i Fritz.

A la represa, els occitans van continuar amb la dominació de l'encontre, i de nou el peu d'Skrela per tres vegades (dos drops i una penalitat) va fer passar l'ovalada entre la hac. Amb el 21 a 12 tot semblava decidit: els seguidors tolosans somreien i els bascos romanien capcots a les grades. Però precisament després del darrer xut de l'overtura tolosà, Biarritz va despertar i va trencar la ferma línia defensiva occitana: amb unes passades, un parell de percusions, queda habilitat a la banda Hunt, que aconseguia un assaig que feia renèixer les esperances (19-21, 73'). Els darrers set minuts foren intensos, però el marcador ja no es va moure més. Per quarta vegada, els quinze de negre, amb el barbarian Kelleher al capdavant, podien aixecar de nou la copa. Europa ja té nou rei!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada