Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 3 de maig de 2010

Final basco-occitana a París

No es pot dir que el cap de setmana passat fos gaire falaguer per als interessos del rugby irlandès. Leinster i Munster visitaven Tolosa i Donosti en les semifinals de la Heineken Cup, la màxima competició de clubs europea. Jugaven fora i, a més, els locals (l'Stade Toulousain i Biarritz Olympique) comptaven amb l'incentiu d'una possible final a París. Amb aquest panorama, els dos darrers campions de la Heineken van saltar a la gespa ... i van haver de tornar cap a l'Illa Verda amb la cua entre cames.

Dissabte, Tolosa va viure el duel dels "lleons"; i és que ambdós clubs, Leinster i l'ST, tenen com a mascota aquest animal noble i ferotge, tan poc habitual en l'ecosistema de les dues ciutats (si bé Dublín té l'estrany mèrit d'haver estat la residència per molts anys del famós lleó de la Metro Goldwin Mayer). En una ciutat gris, on la pluja va fer acte de presència de manera persistent, Leinster no va ser capaç d'imposar el seu joc a un Stade que va fer un joc senzill i directe: a la primera part, va aprofitar tres penalitats per embutxacar-se nou punts, i al segon temps, un assaig de força de Jauzion, i un trencament de la línia defensiva d'Skrela, van facilitar una victòria que va semblar senzilla. La davantera irlandesa, completament desconeguda, no va aguantar la pressió tolosana en la melé, i el famós joc dels tres quarts irlandesos no es va veure gaire, tot i moments puntuals. Heaslip va inscriure l'assaig de l'honor dels vigents campions, que queden així a un pas de repetir la gesta de la temporada passada.

L'endemà, a Donosti, en un d'aquells partits deslocalitzats que esperem que algun dia practiqui la USAP, Biarritz va repetir el final, però amb un guió completament diferent. Això sí: sense assajos. Des de fa anys l'arma més preuada del BO és el peu de Dimitri Yachvili, autor dels divuit punts que van trencar la il·lusió dels de Thomond Park per repetir el campionat de 2008. I això que, al final dels primers quaranta minuts, els d'O'Connell s'havien dirigit cap al vestidor amb un 3 a 7 favorable: un assaig a la mitja hora de joc de Keith Earls, reconvertit a segon centre, va fer que els seguidors de Limerick somiessin en repetir la final del 2008 amb l'Stade Toulousain. Però a la segona part va aparèixer un peu i, a diferència del que podia esperar la Red Army, no va ser el d'O'Gara, sinó el de Yachvili. Mica en mica, l'obertura basc va anar esgarrapant punts. Quan a manca de vuit minuts pujava el 12 a 7 en el marcador, encara res semblava decidit: la lluita es mantenia dura, però dues penalitats concedides pels irlandesos van sentenciar l'eliminatòria a favor dels bascos. D'aquesta manera, es concretava una final basco-ocitana; si l'any passat alguns van parlar de desastre dels equips del Top 14 en la màxima competició, aquest any deu tocar parlar d'èxit.

PS. El desastrós cap de setmana per als interessos del rugby irlandès el va completar la derrota de Connacht enfront Toló en la semifinal de la Challenge Cup. L'altre finalista seran els Blues de Cardiff, que van vèncer 15-18 els Wasps de Londres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada