Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 19 d’abril de 2010

RCT 33 - USAP 23

Derrota i pèrdua de la primera posició. Aquest podria ser el resum del partit que dissabte enfrontà, al Velòdrom de Marsella, el XV del Taló amb el XV Sang i Or. Però la pel·lícula també podria ser una altra: intensitat, alta intensitat. Batalla. Dura batalla. I derrota perquè el contrari comptava, entre les seves armes, amb un Wilko entonat capaç d'aconseguir un drop des de cinquanta metres. Un drop que impedia els Catalans d'endur-se el bonus defensiu però que a la vegada deixava clar, també, que per derrotar els Arlequins es necessita alguna cosa més que bon joc. Es necessita un crack que tingui el dia. I Wilkinson, per a desgràcia dels Catalans, el va tenir.

I és que ja des dels primers moments, Wilkinson va començar a "marcar tendència". Als onze minuts posava per davant en el marcador als locals, i obligava a Porical a igualar l'electrònic dos minuts després. Amb l'empat a tres, l'arrière Luke Rooney aconseguia una marca que posava ja clarament per davant en el marcador Toló. Els catalans no van donar el seu braç a tòrcer, i tot i tenir davant Mignoni, Wilko, Umaga i companyia, van ser capaços de capgirar l'electrònic i, gràcies a un assaig de Farid Sid amb posterior transformació, deixar-lo provisionalment en un 10 a 13 a favor dels catalans. Va ser l'únic moment del partit en què els catalans van anar per davant: sis minuts que Wilkinson primer amb una penalitat (31'), i Rooney de nou amb un segon assaig (33'), deixarien com un miratge.

Amb només tres punts de desavantatge, els Catalans saltarien a la gespa mantenint la intensitat i demostrant el perquè d'un final de temporada gairebé perfecte. Quan es concedeixen massa faltes, però, i en l'equip contrari hi ha un obertura de la qualitat de Wilkinson, la combinació és letal; i si a sobre l'encerta també amb els drops, poca cosa s'hi pot fer més enllà de lluitar, lluitar i lluitar. Precisament d'aquesta lluita constant, sorda, esgotadora, tensa, que mantenia el XV català mentre Wilko anava sumant punts de tres en tres va nèixer l'assaig de Le Corvec a manca de vuit minuts: 30 a 23. Era un assaig important, capital: suposava arrencar un punt de bonus. Però Wilkinson tenia el dia. A manca de quatre minuts, una puntada escandalosa des de cinquanta metres passava entre la hac: deu punts de diferència al marcador. Adéu punt de bonus, adéu coliderat.


La USAP manté, tot i la derrota, una segona posició que li permet el passi directament a semifinals sense haver de passar per la fase prèvia que, enguany, la LNR s'ha tret de la màniga. Per a confirmar-ho, però, convindrà dissabte endur-se la victòria enfront d'Albi a casa. Si algú creu, però, en una victòria fàcil, que pensi que el rival -matemàticament descendit des de fa unes jornades- li va clavar un 38 a 24 a l'Stade Français. Confiances, a aquestes alçades, les justes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada