Amb aquesta frase, Bob Munro resumia no sense sentit de l’humor l’espectacle amb què havia acabat un dels clàssics del rugby mundial: l’enfrontament entre Escòcia i Anglaterra. El 1988, després de la victòria anglesa a Murrayfield (6-9) i durant el tercer temps, la Copa que podeu veure aquí al costat va patir seriosos desperfectes quan diversos jugadors ebris, entre ells el tercera clau anglès Dean Richards i el flankersescocès John Jeffrey, van dedicar-se a jugar a futbol amb ella per Prince Street. Jefrrey rebria una sanció de sis mesos per part de la Federació Escocesa; Richards, d’un partit per part de l’anglesa. I Munro podria pronunciar, amb sorna, la sentència: més que copa, s’havia convertit ja en escut ...
La Calcutta Cup és el trofeu que premia el vencedor del partit del Sis Nacions que anualment disputen el XV de la Rosa i el del Card. Actualment en possessió anglesa, aquest dissabte 13 de març els escocesos tindran l’oportunitat de recuperar-lo.
Una mica d'història
El Nadal de 1872, a la ciutat índia de Calcuta, es disputà un partit de rugby entre dos equips: l’un, format per vint anglesos; l’altra, per vint jugadors de Gal•les, Escòcia i Irlanda. El matx va ser un èxit, i es repetí la setmana següent. Aquell gener, aquests entusiastes del rugby a les colònies formaven el Calcutta Football Club. Un any després de la seva fundació, el Club va adherir-se a la Rugby Football Union anglesa i tot i que el clima indi no és precisament gaire adient per al nostre esport, va tenir uns inicis positius tot i que, mica en mica, d’altres esports com el tennis o el polo acabarien esdevenint majoritaris.

No deixa de ser paradoxal el rerefons del trofeu per la seva flaire colonial: un equip anglès i un altre d’escocès lluitant per una copa feta al Raj. Sean Smith, autor de diversos llibres sobre rugby des de la perspectiva de la història social, és ben directe: diu molt de les tradicions i els prejudicis de classe de segons quins estaments.
Qui aixecarà dissabte el trofeu? El Card? La Rosa? Hi haurà el quinzè empat de la història? El que és segur és que seran vuitanta minuts emocionants i tensos que faran gaudir els seguidors de l’ovalada d’arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada