Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 16 de març de 2010

Marchons, marchons

Un últim pas, i el Grand Slam serà seu. Però quin últim pas: Twickenham. No poca cosa: el partit del dissabte vinent, a tres quarts de vuit, serà probablement d’aquells que facin època. Potser no per joc, però sí per emoció. El Gall, amb la possibilitat d’aconseguir un cinc de cinc i aixecar de nou el màxim títol del rugby septentrional; els de la Rosa, amb la possibilitat d’aixafar la guitarra als seus amics de l’altra costat del Canal ...

I és que després de cinc jornades, França és l’únic equip que ha demostrat suficient continuïtat per tenir el Grand Slam a tocar. Irlanda va inaugurar la quarta jornada del Sis Nacions, a Croke Park. El rival era un equip gal•lès que no ha acabat d’arrencar en l’edició d’enguany, i que de fet tampoc va ser capaç de rebatre els senzills i efectius arguments irlandesos: dos assajos d’Earls i un d’O’Leary van fer que, tot i no tenir el dia Sexton, Irlanda s’endugués la victòria enfront dels Dracs Vermells per 27 a 12 i mantingués intactes les esperances d’endur-se la Triple Corona.

Anglaterra visitava Murrayfield amb la intenció de mantenir la propietat de la Calcutta. El XV del Card, per la seva banda, tenia el repte d’evitar la Cullera de Fusta: amb tres derrotes en tres partits, Escòcia era una ferma candidata a l’únic trofeu que no vol cap equip ... Per sort, dissabte va plantejar un partit amb solidesa davant d’una Anglaterra que se n’anà al vestidor per darrere en el marcador (9-6). A la represa, però, el peus de Flood i Wilkinson van aconseguir una penalitat més que no Dan Parks: empat a 15, i Escòcia que s’escapava de la Cullera.

En el darrer encontre, Itàlia va ser la víctima propiciatòria d’una selecció francesa que avança amb pas ferm cap al títol. Amb només tres assajos en vint-i-cinc minuts, dos d’ells de la mà de l’usapista David Marty, el XV del Gall ja disposava d’un 22 a 0 en el marcador. A partir d’aquest moment, els deixebles de Lievremont en van tenir prou controlant el joc; els transalpins van aprofitar el darrer quart d’hora, quan l’electrònic ja reflectia un escandalós 46 a 6, per retallar les diferències gràcies a la relaxació local i maquillar una mica el marcador. Al final, el 46 a 20 deixa les portes obertes de bat a bat al Gall per tornar a regnar en el rugby europeu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada