Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 24 de març de 2010

El perquè d'un adéu

Nicolas Durand, l'inquiet mig de melée de la USAP, explica en aquesta entrevista a Vicent Couture (L'Independant) el perquè del seu fitxatge pel Ràcing Metro. Ja vam comentar en un post anterior la possibilitat d'aquest canvi d'aires de la Fura, i la setmana passa es va confirmar el fitxatge.

Nicolas, perquè hs triat canviar la USAP pel Ràcing Metro la temporada vinent?
Ha estat una decisió difícil. Tinc vint-i-set anys, en fa sis que sóc aquí, on he estat campió de Frnça i he viscut moments excepcionals ... Per mi, és simplement el moment d'una nova oportunitat, de començar de zero. Quan vaig arribar a Perpinyà, el meu joc era completament diferent. Després, durant tots aquests anys, el joc de l'equip ha viscut un in crescendo, i també el dels jugadors individuals. Avui, puc dir que he arribat a la maduresa. És un capítol que es tanca. Però tenia ganes d'obrir-ne un de nou.

Penses que el fitxatge pel Râcing et pot rellançar de cara a integrar-te a la selecció?
Francament, no. Tenint en compte les vegades els partits de la USAP són televisats en horari de màxima audiència i la repercussió a la premsa ... El seeccionador no pensa en mi en aquests moments, però no per una qüestió del color de la samarreta. Cada cop que entro a l'AImat Giralt, formo part de la gespa. És això el que em fa rendir a un nivell alt. Emocionalment, és això el que dec a la USAP. Aquest club m'ha posat al centre de les mirades, i n'estic agraït.

S'ha dit que a París esperes més estabilitat ...
És veritat que per treballar amb una continuïtat, el joc entre 9 i 10 és vital. La maledicció dels obertures de la USAP amb les lesions ens ho ha impedit. No té res a veure amb la qualitat de Nico (Laharrague), Gavin (Hume) o Steve (Meyer). L'any passat, el club em va oferir la possibilitat de jugar al costat del millor obertura del món (l'All Black Dan Carter). Tres partits, només ... però valgueren el seu pes en or! No tenir una continuïtat entre els dos mitjos suposa no poder evolucionar. Per contra, però, t'ensenya a adaptar-te i a augmentar la teva responsabilitat.


Ets el jugadors que, des de 2004, ha jugat més partits: 138, 116 dels quals com a titular. Què et diu aquesta estadística?
Sincerament, em pensava que eren més! És una monstruositat, de ben segur, i un orgull. Però en els darrers temps he après a "administrar". No m'he lesionat gairebé mai ... Gràcies papà, gràcies mamà: segurament deu ser pels gens!

Cusiter va dir que l'any passat vas ser el millor mig de melé de França ...
Aquest frase m'ha marcat. Tothom sap qui és Cusiter ... Que un paio com ell reconegui les teves qualitats, és com si t'insuflessin aire. També penso en Fabien Galthié, que ceria en mi i sempre m'ha mostrat el seu suport. Són reconeixements que agraeixes íntimament. Per mi, això compta enormement. Hi ha un moment en què les crítiques ja no t'afecten, qe et rellisca si et duen que ets genial o un desastre ... Però m'haig de fer la idea que sóc un jugador atípic.

A què atribueixes el teu caràcter?
Tinc una personalitat doble. Puc ser a la vegada impulñsiu i reflexiu, sensible i dur al mateix temps ... Em sembla que tinc una barreja del millor dels meus pares: el caràcter i la capacitat de direció de la mare, la paciència i la calma del pare.

El títol aconseguit per la USAP ha canviat la percepció de la teva carrera?
QUan era petit, i veia aquella gent aixecar el Bouclier de Brennus, sempre pensava algun dia l'aconseguiràs. Ha estat una convicció íntima de sempre, fins i tot en categories inferiors, quan amb els companys de l'Stade Toulousain no vam perdre més que sis partits en quatre anys ... I després, el 2001, Tolosa campiona amb Michalak i Poitrenaud. I jo, davant del televisor, dient-me: Collons, en Fred juga al meu lloc, i no ha jugat en quatre anys! Va ser un dia dur. Vaig plorar i vaig sentir ràbia, tenia la sensació que mai arribaria a aixecar el Brennus. Però l'endemà ho havia oblidat. És d'aquell dia d'on em neix tota la ràbia de vèncer.

A la USAP, algun retret?
Cap. Assumeixo la meva tria.

Creus que te'n faran a tu?
Ho dubto. Abans que jo, Macabiau, Basset, Loustau, i després n'hi haurà d'altres. He viscut un període meravellós i voldria donar les gràcies a tots aquells que m'han donat suport. A dia d'avui, només tinc una cosa al cap: acabar la temporada llançat, com una bala. Amb aquest grup, podem fer coses extraordinàries.

Hi ha alguna pregunta més que vulguis respondre?
Sí. Ha fet el clup tot el possible per retenir-me? La resposta és sí. Ha estat una decisió conscient, reflexionada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada