John Hayes és alt. Força alt: metre noranta-tres. I pesat: cent vint-i-vuit quilos. No beu. No surt de festa. No qaixeca mai la veu. És extremadament tímid i evita sempre que pot les entrevistes a la televisió. Quan no pot escapar-se’n, es manté quiet i formal, i simplement afirma que tot és gràcies als companys.Dissabte passat, John Hayes va ser el primer irlandès en arribar a la mítica xifra de 100 caps. Fa nou anys, el també pilar anglès, Jason Leonard, va aconseguir les 100 seleccions en el partit que enfrontava Irlanda i Anglaterra. Després del matx, Leonard va entrar al vestidor irlandès amb un sis packs de cervesa, buscant Hayes. Li va donar la seva samarreta del partit amb el nom inscrit i la data del partit brodada i, com a reconeixement, Hayes va compratir amb Leonard una de les poques cerveses que ha consumit en la seva vida. Tots dos van retrobar-se de nou sobre la gespa el passat dissabte, i també van aprofitar el tercer temps per recordar i rememorar els seus centeneris respectius.
Quan no està jugant amb Munster o representant Irlanda, John Hayes és granger a Cappamore, comtat de Limerick. Probablement deu ser l’únic granger al món que té uns pals de ruby en un camp ple de bestiar.
Dissabte, a Twickenham, Hayes va saltar a la gespa com a pilar irlandès la vegada que feu cent. Les càmeres de televisió el van enxampar, al final de la interpretació de l’Ireland’s Call, plorant, símbol inequívoc de la immensa honestitat i integritat d’un home que ha donat tot el que ha pogut (i més) a la seva província i al seu país. Les llàgrimes, que no era la primera vegada que se li intuïen en la interpretació de l’himne de la IRFU, o de l’himne nacional, condensaven l’honor que Hayes sentia en poder vestir per enèsima vegada la samarreta del Trèvol. La seva carrera només ha tingut un capítol fosc: la sanció que patí l’any passat per trepitjar Cian Healy ... L’historial de Hayes és impressionant: dues Heineken Cups, diverses Magners(Celtic Leagues, una Celtic Cup (2005), quatre Triple Corones (2004, 2006, 2007 i 2009) i un Grand Slam. No és un mal balanç!
Als seus trenta-sis anys, és una mica més lent del que era, una mica més immòbil, però continua essent incomparable a nivell de compromís, i aixecant a la touche. Declan Kidney, el seleccionador irlandès, no és un sentimental, i no tenia prevista l’alineació de Hayes dissabte com a titular. Però després dels entrenaments, va haver de transigir: era el millor home per a la posició, tot i l’edat.
És gran per la seva seva, i ho sap. No neteja els rucks com acostumava, i prefereix ser un dels “pals” defensius. No es mou per la gespa amb la velocitat d’abans, però continua podent jugar al rugby perquè va entrar-hi tard. Va començar la seva carrera esportiva als esports gaèlics, com diversos internacionals irlandesos companys seus (Geordan Murphy, Brian O’Driscoll o Shane Horgan); però només un d’ells, Tomás O’Leary, pot presumir de tenir un Grand Slam, una Heineken ... i una Medalla de Campió d’Irlanda de Hurling (de fet, dues. El 2000 i el 2001).
Precisament la seva entrada tardana en el món de l’ovalada és el que li permet encara formar part de l’elit. El seu volum, a més, li va estalviar els problemes físics que d’altres jugadors similars han tingut. Va començar com a ala al Bruff RFC (és el que té el cap girat en la fotografia d’ací dalt), però aviat la seva condició física el va reconvertir a segona línia. En viatjar a Invergargill, Nova Zelanda, va patir la seva transformació definitiva en pilar. Des de 1998 juga en aquesta posició per Munster, i en els darrers deu anys no s’ha perdut cap dels 52 compromisos de la selecció nacional.Home tranquil, modest i senzill, John Hayes no apareixerà a la televisió com a expert quan la seva carrera arribi a la fi (i no serà gaire més llarga ...). No té sortides ràpides, ni agilitat sintàctica, ni incontinència verbal. No creu ser res especial, i sempre que l’enfoca una càmera actua de la mateixa manera tímida: palplantat, dona les gràcies als seus companys.
Quan tot acabi, John Hayes tornarà ala seva granga de Cappamore, i als seus amics del Bruff. I continuarà fent la seva feina de manera honesta.
Traducció lliure d’aquest article
3 comentaris: