
Dissabte passat, John Hayes va ser el primer irlandès en arribar a la mítica xifra de 100 caps. Fa nou anys, el també pilar anglès, Jason Leonard, va aconseguir les 100 seleccions en el partit que enfrontava Irlanda i Anglaterra. Després del matx, Leonard va entrar al vestidor irlandès amb un sis packs de cervesa, buscant Hayes. Li va donar la seva samarreta del partit amb el nom inscrit i la data del partit brodada i, com a reconeixement, Hayes va compratir amb Leonard una de les poques cerveses que ha consumit en la seva vida. Tots dos van retrobar-se de nou sobre la gespa el passat dissabte, i també van aprofitar el tercer temps per recordar i rememorar els seus centeneris respectius.
Quan no està jugant amb Munster o representant Irlanda, John Hayes és granger a Cappamore, comtat de Limerick. Probablement deu ser l’únic granger al món que té uns pals de ruby en un camp ple de bestiar.
Dissabte, a Twickenham, Hayes va saltar a la gespa com a pilar irlandès la vegada que feu cent. Les càmeres de televisió el van enxampar, al final de la interpretació de l’Ireland’s Call, plorant, símbol inequívoc de la immensa honestitat i integritat d’un home que ha donat tot el que ha pogut (i més) a la seva província i al seu país. Les llàgrimes, que no era la primera vegada que se li intuïen en la interpretació de l’himne de la IRFU, o de l’himne nacional, condensaven l’honor que Hayes sentia en poder vestir per enèsima vegada la samarreta del Trèvol. La seva carrera només ha tingut un capítol fosc: la sanció que patí l’any passat per trepitjar Cian Healy ... L’historial de Hayes és impressionant: dues Heineken Cups, diverses Magners(Celtic Leagues, una Celtic Cup (2005), quatre Triple Corones (2004, 2006, 2007 i 2009) i un Grand Slam. No és un mal balanç!

Als seus trenta-sis anys, és una mica més lent del que era, una mica més immòbil, però continua essent incomparable a nivell de compromís, i aixecant a la touche. Declan Kidney, el seleccionador irlandès, no és un sentimental, i no tenia prevista l’alineació de Hayes dissabte com a titular. Però després dels entrenaments, va haver de transigir: era el millor home per a la posició, tot i l’edat.
És gran per la seva seva, i ho sap. No neteja els rucks com acostumava, i prefereix ser un dels “pals” defensius. No es mou per la gespa amb la velocitat d’abans, però continua podent jugar al rugby perquè va entrar-hi tard. Va començar la seva carrera esportiva als esports gaèlics, com diversos internacionals irlandesos companys seus (Geordan Murphy, Brian O’Driscoll o Shane Horgan); però només un d’ells, Tomás O’Leary, pot presumir de tenir un Grand Slam, una Heineken ... i una Medalla de Campió d’Irlanda de Hurling (de fet, dues. El 2000 i el 2001).

Home tranquil, modest i senzill, John Hayes no apareixerà a la televisió com a expert quan la seva carrera arribi a la fi (i no serà gaire més llarga ...). No té sortides ràpides, ni agilitat sintàctica, ni incontinència verbal. No creu ser res especial, i sempre que l’enfoca una càmera actua de la mateixa manera tímida: palplantat, dona les gràcies als seus companys.
Quan tot acabi, John Hayes tornarà ala seva granga de Cappamore, i als seus amics del Bruff. I continuarà fent la seva feina de manera honesta.

Traducció lliure d’aquest article
En sembla bo, les noticies de rugby i mes del 6 nacions d'enguany, els partits impresionant, sols veient el Gal.les devant d'Escocia els ultims 5 minuts el resultat amb unes ganes de guanyar, aixo si es sentir i lluitar per la teva samarreta.
ResponEliminaCanviant de tema, m'hagues agradat alguna resenya del nostre Rugby del nostres pais, Catalunya, fa uns dies va participar al campionats territorials, pero veient el resultat final, crec que estem molt i molt lluny d'aquell equip que fins fa un anys estavem al cap d'alt de tot en quasi totes les categories, sobretot en categories sub-19 (cadet i juvenil) eram de llarg els millors, en el mateix cap de setmana va patir una derrota els primers equips devant de Valencia, clar que en el segon un equip un pel descafeinat, si varen guanyar.
El motiu d'aquesta resenya es comunicar que la ginesta de florida res de res, i que es tota una llastima que durant aquestos anys, hem perdut tot lo bo de la nostra seleccions, aixo si que les noticies del 6 nacions amaguin els nostres "fiascos" de seleccio dins del camps.
Salutacions lleganyerus.
Això és el web de la Lleganya o de la Federació Catalana? És que alguns comentaris em dispersen ...
ResponEliminaJe suis perdu
Bon dia, primer de tot anonim, fa unes setmanes vareu donar la noticia de la Ginesta Des-Florida perdent en una descafeinada seleccio de Suecia o no t'enrecordes?, mira mes a baix d'aqui.
ResponEliminaPero clar noticies que parlen de fora sempre son bones, i les notcies de casa, no de la casa son diferents, m'assembla que mes propi les noticies de guio america on tenen un final feliz i clar parlar de Catalunya, del nostre pais, no agrada segurament d'aqui molt d'anys (en aquest pas...) quan comencem a guanyar sortiran.
Salutacions i res el proper dia en una guinnes a les mans i mirant un bon partit de rugby que aixo mai falti, bon cap de setmana.