Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 1 de març de 2010

Només una candidata al Gran Slam

Gal·les 20 - França 26

Després de la darrera victòria in extremis dels Dracs Vermells, el partit de divendres era una veritable incògnita. Seria capaç el XV gal·llès de mantenir la intensitat dels darrers deu minuts enfront dels desafortunats escocesos? Continuaria França el seu camí cap el Grand Slam sense sobresalts? Dubtes que la puntada inicial, i el primer temps, van esvair completament: amb dos assajos per intercepció (Palisson, 6'; i Trinh-Duc, 40'), el XV del Gall se n'anà al vestidor amb un 0 a 20 favorable. A la segona meitat, Gal·les va aparèixer sobre la gespa i va tenir moments brillants, però en cap moment van intimidar un XV francès que camina amb passa ferma vers el títol. El peu d'Stephen Jones i un assaig d'aquesta revelació que ñes Hafpenny van mantenir una emoció (13-20, 62') que les puntades de Michalak i Parra esvairien. La marca en el darrer sospir de Shane Williams (de qui si no?) no va servir per gaire més que per disminuir el marge de la derrota. Gal·les va ser víctima de la seva primera part.




Itàlia 16 - Escòcia 12

Escòcia, la desafortunada. I és que després de la derrota de fa quinze dies al Millenium Stadium de Cardiff, i la greu lesió de XX, els del Card visitaven Roma amb l'esperança de treure'n quelcom de positiu. Els dos contrincants no havien guanyat cap partit en l'edició d'enguany, i aquest semblava el partit per evitar la Cullera de Fusta. A la fi del primer temps, un empat a sis en el marcador deixava les espases en alt: Parks i Bergamasco s'havien encarregat de moure l'electrònic a puntades; a la represa, la tònica continua, fins l'entrada en escena del mig de melée substitut, Pablo Canavosio. Tot i que Escòcia menva en el marcador 9 a 12, seria el 9 italià l'encarregat d'aconseguir l'única marca en vuitanta minuts, que acabaria essent cabdal per a la victòria italiana (67'). Els transalpins aconseguien la primera victòria en el torneig des de feia dos anys, mentre que els escocesos se n'anaven cap al vestidor amb la sensació que aquest 2010 no és gaire falaguer per a la selecció del Card.

Anglaterra 16 - Irlanda 20

En el darrer partit de la tercera jornada, Irlanda visitava Twickenham amb l difícil missió de fer oblidar a la seva afició la derrota a París. Anglaterra, que havia vençut a Itàlia en la jornada anterior no sense maldecaps, era juntament amb França candidata al Grand Slam. Però la candidatura anglesa començà a esvair-se quan Tommy Bowe aconseguia la primera marca del partit per al XV del Trèvol (4'). A partir d'aquest moment, els de verd, amb un O'Leary excessivament revolucionat i un jove Sexton sense gaire complexos, van controlar el partit. Anglaterra anava a remolc, tot i que al descans el desaventatge només era de dos punts (6-8). A la represa, Anglaterra es va posar les piles i tot un assaig d'Earls, una marca de Tim Payne concedida per l'àrbitre de video deixava el marcador en 13 iguals. Quan a manca de nou minuts, Wilko passa una penalitat entre la hac, Twickenham es fregava els ulls: per primera vegada el XV de la Rosa es posava per davant en el marcador. Però a l'afició anglesa, li durà poc l'alegria: després d'una touche irlandesa gairebé perfecta, Tommy Bowe trenca de nou la línia defensiva anglesa i aconseguia l'assaig de la victòria per als irlandesos (74'). Tot i els esforços de la davantera anglesa, que aconseguí bastir un mol que avançà prop de trenta metres, el marcador ja no és mogué, i Irlanda queda com l'única de les Home Nations amb possibilitats d'endur-se la Triple Corona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada