Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 10 de febrer de 2010

Joe Warbrick i el Natives Team (1888/89)

En el darrer quart del segle XIX, el rugby a Nova Zelanda era un esport arrelat, però desestructurat. Perquè ens en fem una idea, no seria fins el 1892 que neixeria la branca neozelandesa de la RFU, que inclouria set de les províncies de les illes. La primera unió provincial va ser la de Canterbury, el 1879. Nou anys després, el 1888, va ser quan el primer equip britànic trepitjà terra maorí: un combinat anglès i escocès, els primers Lions, realitzà un tour per Austràlia i Nova Zelanda. Aquella llavor va germinar en l'esperit d'un jove, Joseph Astbury Warbrick, i tindria repercusions en el rugby mundial ...

Warbrick: l'home

Nascut a Rotorua, Nova Zelanda, el 1861, era el tercer fill de l'immigrant anglès Abraham Warbrick i la seva dona, Nga Karauna Paerau, filla d'un Cap maorí. Quatre germans s'unirien a ell en l'equip que va sortir de Nova Zelanda a la Gran Bretanya l'hivern de 1888.

Com alumne de l'Escola de St Stephen's per a Infants indígenes al sud de Auckland, Warbrick adquirí no només una bona educació, sinó que també va desenvolupar un enorme talent en el rugby. Jugant amb els peus descalços, aconseguia puntades des de meitat de cap. El 1877, als 15 anys d'edat, va ser seleccionat per l'equip provincial d'Auckland i esdevingué el jugador més jove de la història nacional en aconseguir debutar amb equips de primera categoria. Warbrick va formar part dels seleccionats per al primer tour de Nova Zelanda a Austràlia (1884), fent el seu debut enfront el Comtat de Cumberland, a Sydney. En aquella gira, va aconseguir disset punts, tots mb el seu peu descalç.

Però la següent gira oficial d'un equip neozelandès no seria fins el 1893, amb la Rugby Union local ja formada i amb Warmick retirat. La visita dels Lions el 1888 va encendre la guspira. Warmick no podia esperar: feia quatre anys de la gira a Austràlia, i les ganes de jugar rugby internacional eren més intenses que no pas la velocitat dels despatxos. Si no podia ser una gira oficial, seria privada. Si no podia ser un club reconegut, seria un equip de lluitadors. I així va néixer el Native Team. I amb ell va començar el mite ...


Native Team: el naixement d'un mite

Warbrick va ser el capità, l'entrenador i el seleccionador. L'ànima. Com en tot en aquesta vida, no només d'idees viu l'home. Darrera seu hi havia un altre nom: Thomas Eyton. Eyton va ser el promotor, el que aconseguí els fons, l'organitzador. La seva intenció era més prosaïca que no pas la de Warbrick: treure profit de la fascinació britànica pels aborígens. El 1868, un equip de cricket format per aborígens de Victòria Occidental havia realitzat una gira per la Gran Bretanya i havia fet molts diners. Eyton només pretenia seguir l'exemple ...

Warbrick va rastrejar Nova Zelanda la recerca de talentosos jugadors maoris disposats a comprometre's a més d'un any de viatge. Al final, 21 van ser seleccionats per a la gira. La majoria no tenia experiència en equips provincials. Les gires, en aquella època, començaven i acabaven amb un sèrie de partits "a casa". Dels primers nou partits a Nova Zelanda, l'equip es va embutxacar set victòries; tot amb tot, els crítics continuaven a la seva i consideraven l'equip poc qualificat per afrontar un tour. Segurament per això, Warmick va reforçar-lo amb cinc fitxatges de darrera hora. En agafar el vaixell, l'equip es va batejar com a Native, d'acord amb la creença que els seus vint-i-sis integrants eren nascuts a Nova Zelanda (de fet, dos no ho eren ... però això són petits detalls!).

Comptant els partits de casa, els d'Austràlia i els de la Gran Bretanya, el Native va disputar 107 encontres i va sortir victoriós en 78 ocasions. La gira s'allargà del juny de 1888 a l'agost de 1889, i fins i tot jugaren vuit partits seguint les normes del futbol australià, i dos seguint les normes del futbol. La contribució esportiva de Joe Warbrick es va veure limitada per una important lesió patida en un dels primers matx de la gira, enfront Auckland, i "només" va poder disputar 21 partits. Més enllà dels resultats esportius, impressionants, el Native ha passat a la història per ser el creador de tres dels quatre símbols rugbístics per excel·lència de Nova Zelanda. La seva ensenya, la falguera de plata; la seva samarreta, de color negre; el seu ritual prepartit, la haka. No seria fins el 1905 que l'equip nacional neozelandès, que manllevaria amb èxit aquests tres símbols, seria definit per un diari anglès com els all blacks (definició fruit d'un error tipogràfic: el periodista va escriure "juguen tots com si fosssin tres quarts", all backs, però l'error va tenir èxit). La resta ja és història.



En tornar, el 1889 Joe Warbrick va retirar-se i, llevat d'una petit retorn a la gespa el 1894, va dedicar-se a exercir de guia turístic a Rotorua fins que l'erupció d'un geyser acabà amb la seva vida, i la de tres turistes, el 1903.

Per tot això, el 2008 la IRB va fer entrar Joe Warbrick i el Native Team al IRB Hall of Fame. I per tot això, també, des de Nova Zelanda es va realitzar un curtmetratge de dotze minuts que recull un dels moments clau de gira d'aquells valents: la xerrada abans del partit enfront Anglaterra. Us en deixem l'únic tros que hem pogut caçar per la xarxa ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada