Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 19 de febrer de 2010

El rugby, una manera de viure

Moltes vegades hem sentit, i hem dit, i hem defensat, les peculiaritats del rugby. La importància del sacrifici, del conjunt, del respecte, del tercer temps, de l'autosuperació, de l'amistat, de la solidaritat, de l'equip, de l'aprenentatge, de la humilitat, de .... De vegades, se'ns fa difícil explicar a qui no conegui el nostre esport tot allò que significa en termes de valors, d'esperit. No només en la pràctica esportiva, sinó també pel que fa als seguidors.

La Lleganya ha anat per alguns camps d'aquest nostre món, i sempre hem fet amics: a Narbona, a Montpeller, a la Catedral mateix amb aficionats d'altres equips amb qui hem rigut i begut; en aquella mítica final de Dublin enfront els Tolosans, que teníem costat per costat i amb qui vam compartir alguns minuts de tercer temps en un pub a tocar de Landsdowne Road mentre esperàvem l'autocar que ens havia de tornar a Barcelona ...

Dèiem que és difícil explicar aquesta convivència, aquest respecte. També hem sentit a dir que una imatge val més que mil paraules. Doncs potser que deixem pas a les imatges. El 2007, en ple Mundial, França i Nova Zelanda jugaven a Cardiff un partit de quarts que molts consideraren una final avançada. En un "esport normal", la tensió s'hauria palpat al carrer fins a extrems de vegades poc recomanables. Doncs bé: aquell dia un grup de galls topà amb una colla de kiwis pels carrers de la capital gal·lesa. Tensió? Crits? Baralles? Es preguntaran alguns. Doncs no: el resultat de la "topada" fou, simplement, el compendi harmònic de la filosofia que hi ha implícita en el rugby ...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada