Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 5 de gener de 2010

Un consoci escriu a l'AVUI!

Sí sí sí: ho heu llegit bé. No és pas una broma dels Sants Innocents equivocada de dia. I és que ahir, l'AVUI va publicar un article del nostra camarada Joan le p'tit montagnard catalan Puig. Esclar que va haver de signar amb pseudònim; un alter ego no gaire elaborat, val a dir: Albert Puig.

I és que
le p'tit montagnard catalan va anar fa unes setmanes a Belfast per viure en directe l'enfrontament de Heineken Cp entre l'Ulster i l'Stade Français, amb victòria dels locals per 23 a 13. Se n'hi va anar amb el Jordi Elias, gran fotògraf i millor persona, i del resultat del viatge n'ha nascut l'article que transcrivim a continuació. La foto que l'acompanya, com no podia ser d'altra manera, és del Jordi Elias, que podeu veure en el seu conjunt aquí. La setmana entrant publicarem la crònica d'en Joan le p'tit montagnard catalan Puig ha fet expressament per al nostre web.

Rugbi i Ulster: més enllà de la política

"No pot ser d'una altra manera". Amb aquesta rotunditat s'expressa Brian McLaughlin, entrenador de l'Ulster Rugby, en relació amb el fet que els seus jugadors formin part de la selecció nacional de rugbi d'Irlanda juntament amb els de les tres províncies de la República d'Irlanda. Ell mateix, fill de Belfast i amb passaport britànic, havia format part de l'staff tècnic de la selecció nacional del Trèvol. I és que, d'alguna manera, el rugbi és un dels pocs esports que han aconseguit escapar-se d'aquesta pràctica de fer equips que només representen Estats. En el futbol, per exemple, les dues Irlandes juguen separades.

"Almenys nosaltres podem cantar l'Ireland's call [Crida d'Irlanda, himne del rugbi irlandès]", explica Richard Hedley, entrenador de la Royal Belfast Academical Institution, l'escola que és la base dels jugadors de l'Ulster; "els pobres del futbol han d'escoltar el God save the queen quan juguen per Irlanda del Nord", afegeix.

Nació i administració

Les raons són diverses. Es parla de tradició, de naturalitat. "Irlanda és la meva nació independentment de qui l'administri", diu un periodista esportiu a Ravenhill. Però també dels valors intrínsecs del rugbi. És un esport molt tècnic, de força, de contacte i amb una litúrgia especial. Una litúrgia que inclou un absolut respecte pel contrari, per les decisions arbitrals, pel preceptiu tercer temps... És un esport que és un combat en què el que està en joc, a part del resultat, és l'honor dels colors que defenses. "Entre els supporters i els jugadors hi ha molts unionistes [partidaris de mantenir l'estatus britànic], però a cap no se li acut discutir la unitat d'Irlanda en el rugbi. Estem per damunt d'això i cap polític utilitza electoralment el rugbi", afirma McLaughlin.

L'important és jugar. Com sigui i contra qui sigui. Només hi ha una norma: Irlanda juga unida. L'Ulster juga l'anomenada Magners League o Lliga Celta, que l'enfronta a equips de la resta d'Irlanda, del País de Gal·les i d'Escòcia. Tota una lliçó per als qui pensen que la independència d'una nació vol dir que els seus clubs només poden jugar entre ells.

Segurament el cas més gràfic de tot aquest trencaclosques és el de l'internacional Tommy Bowe: fill del comtat de Monaghan (Ulster), té passaport irlandès perquè el seu és d'un dels tres comtats de l'Ulster que estan dins de la República d'Irlanda, però s'ha format a Armagh i a Belfast (sota administració britànica) i juga per Irlanda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada