Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 12 de gener de 2010

Stand up ... for the Ulstermen!!!! (I)

Crònica de Joan le p’tit montagnard catalan Puig

Aquest article, que havia de ser una simple crònica d'un partit de la Heineken cup amb alguna pinzellada de Belfast revisited, s'ha acabat convertint en un senzill homenatge. Un homenatge a l'Ulster i el seu rugby, a Belfast i els seus barris, i sobretot als amics irlandesos i a la seva hospitalitat. He estat moltes vegades a Belfast i no hi he estat cap. Vaig passar una setmana fa més de 20 anys durant els troubles i després en els darrers 3 anys hi havia estat tres o quatre cops per feina, per tant tinc una idea molt clara del que es un barri catòlic i l'activisme republicà, i d'altra banda tinc una idea molt clara, també, del que són els restaurants i la premsa nordirlandesa, però no en tinc ni idea del que és el Belfast que va construir el Titànic i que va comerciar amb mig món, ni el que va donar grans poetes i escriptors capaços de gestar un writer's corner i tot.

Així doncs, en un mati especialment bo i estranyament assolellat per ser al nord d'Irlanda, sortim de l'hotel on ens allotgem (Hotel Europa: the most bombed hotel in Europe), travessem el riu Laglan i anem cap a Ravenhill a peu. Passem per Short Strand (Bally McCarret), el petit barri catòlic de 300 famílies on vaig viure durant uns dies fa més de 20 anys ... Avui totalment reformat (la pau funciona!!!) però encara amb els seus murals republicans, el seu centre cívic, els seus carrers tots iguals retolats en gaèlic i les seves petites i humils casetes, totes amb un pessebre a la porta. I després passem per l'immensíssim barri protestant que baixa cap a Ravenhill, passejarem pels humils carrers que van veure néixer Van Morrison, George Best, CS Louis...



Ravenhill es un estadi com tants d'altres a Irlanda, Occcitània, Gal.les, Catalunya ... D'aquells amb moltes localitats dempeus, 2 tribunes i sense localitats rere pals. Amb una particularitat: quan varen construir la segona tribuna (no fa pas gaire), van tornar a posar mes del 50% de les localitats dempeus!!! El públic, absolutament entregat al seu equip i molt entès, recorda el public nordcatalà. Està esperonat constantment per l'spokeman de l'estadi i tenen tot l'habitual dels grans equips en les grans ocasions: mascots (2 nens bessons aquesta vegada) i una mascota que es un ós. És bo de confirmar el que ja m'havia explicat en Brian Maclauglin, l'actual entrenador de l'Ulster i vell conegut del rugby català: ningú utilitza politicament el rugby a Irlanda del Nord, i ningú discuteix la unitat d'Irlanda quan es juga a rugby. Així doncs, hi veig banderes de l'Ulster amb el fons groc i la mà roja (les bones), banderes de l'Ulster amb el fons blanc i una corona sobre la ma (les dolentes) i fins i tot alguna amb la creu de sant Patrici!!! Només una trista i solitària bandera britànica dalt de la teulada de l'antiga tribuna, li dona a Ravenhill l'aire d’instal•lació municipal o del comtat o de qui sigui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada