Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 2 de gener de 2010

ST 22 - USAP 11

La USAP va acomiadar el 2009 amb una derrota en terres occitanes. Una derrota, a més, amb regust doblement armarg: d'una banda, per la caiguda en la classificació; de l'altra, per haver estat a tocar dels tolosans durant setanta minuts. I és que les darreres setmanes sembla que els Arlequins hagin entrat en una espiral no gaire falaguera ...

La USAP tenia, i té, per davant un calendari atapeït, i començar-lo a Tolosa no semblava a priori la millor opció. Tot i així, el XV dirigit per Brunel va saltar a la gespa amb la clara intenció d'arrencar quelcom de positiu de territori occità. I tot i no aconseguir anar per davant en el marcador en cap moment del xoc, els Sang i Or van ser capaços de limitar el joc dels locals. Tot i avançar-se gràcies a un drop i una posterior penalitat, els tolosans van tenir davant una USAP combativa i ben travada, que els impedí marcar el ritme del partit. Quan el 6 a 0 en el marcador semblava una diferència notable, els catalans van arrencar un assaig gràcies a la persistència per la banda dreta de l'atac, que culminà Gerrie Britz. Els nordcatalans responien a cada suma de punts local, i es mantenia l'emoció en el marcador gràcies a una diferència mínima. A falta de tretze minuts, l'avantatge dels de Tolosa es reduïa a un punt gràcies a una encertada puntada de Jerome Porical. Existien possibilitats, doncs, d'endur-se quelcom de positiu de la visita ... fins que al minut 72 una puntada d'allunyament dels de negre la recupera la defensa catalana, i li fa un regal de Nadal a Poitrenaud, que amb la intercepció d'una passada fluixa a dos metres de la zona de marca només ha de d'agafar l'ovalada i plantar-la. Només restava temps per a què Skrela aconseguís un segon drop per al seu compte particular.

La derrota fa mal. Fa mal perquè és fruit d'una espifiada de consideració després de setanta minuts de lluita. Fa mal perquè fa que el club s'enfonsi al cinquè lloc de la classificació. Però fa mal, sobretot, perquè després d'haver caigut dues vegades enfront Munster en quinze dies, els Sang i Or necessitaven un revulsiu. I Tolosa ho podia haver estat. El proper partit, a Brive, el primer de 2010, hauria de servir perquè l'equip reviscoli de la seva situació actual.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada