Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 18 de gener de 2010

Northampton Saints 34 - USAP 0

El somni europeu s'ha convertit en un malson. Com si no n'hi hagués prou mab la derrota enfront Munster el 20 de desembre, ahir diumenge la USAP va encaixar un exagerat 34 a 0 a Anglaterra. Un resultat que serveix per signar un de les pitjors, sinó la pitjor, temporada a Europa de la història del club. Els joves de la pedrera no han pogut evitar l'ensulsiada de l'equip; el partit era de tràmit, sí, i el joc desenvolupat no ha merescut un correctiu tan sever com el patit. Però el rugby ho te, això, i de vegades de les grans derrotes en sorgeixen grans victòries.

I és que el partit d'ahir dels nordcatalans va ser d'aquells per oblidar. Pel resultat, sí, però també per determinats aspectes del joc. Ni Meyer ni Laharrague van estar encertats al peu, tampoc la davantera va imposar la seva força en melé ni la seva astúcia i coordinació en touche. Fins i tot la voluntat de lluita va acabar passant factura als catalans, ja que va ser la seva persistència en voler arrencar un assaig de terres angleses el que va acabar costant el quart assaig dels Saints ... Dia negre, doncs, a tots els efectes. La primera part, en què el XV Sang i Or va plantar cara, va defensar acèrrimament, i fins i tot va estar a punt d'aconseguir un assaig de la mà de Planté, va anar seguida per un segon temps desatrós a tots els efectes. Als quatre minuts de la represa, Ben Foden va trencar la línia catalana i la segona cortina defensiva, va entrar gairebé fins a la cuina i cedí l'assaig a Chris Ashton: aquesta va ser la jugada que trencà el partit. El partit en què, tot i els errors, la USAP continuava immersa, el partit en què tot i la inconcreció, la USAP era capaç d'acular els Saints al seu terreny de joc, va desaparèixer. I va aparèixer l'arrière anglès, un impressionant Ben Foden, que deu minuts després del primer assaig repetia l'operació amb Ashton, i aquest habilitava finalment Phil Dowson. 20 a 0. La desfeta es consumava.

Quedaven encara dos assajos més per caure, però el XV Català no semblava pas estar a l'alçada: tot i haver mantingut un excel·lent nivell defensiu, les dues jugades de Foden destarotaren el joc d'oposició català, i si combinem això amb un desencert total al peu, i una tendència a l'error de mans desaforada, tenim el resultat final. Els nostres arlequins van ser capaços de trenar fins a deu fases d'atac, dinàmiques, però estèrils en la concreció en el marcador. Al final, l'orgull català d'empènyer els anglesos per aconseguir l'assaig de l'honor també va jugar en contra nostra: la recuperació de Northampton va servir per arrencar el punt de bonus, amb el quart assaig, en el temps afegit i en una jugada fulgurant.

PS. La nit de divendres a dissabte va morir, a l'edat de 89 anys, Noël Brazès. Campió de França amb la USAP als 17 anys al costat de Jep Desclaux i companyia (1938), Brazès va arribar a ser president del club entre 1974 i 1978. Conegut com a Nono, el seu joc va ser definit per Albert Bausil com "la poesia del rugby" (no en va: Noël era fill del poeta Edmond Brazès!). El ceretà encapçalava una de les grans nissagues rugbístiques de la Catalunya Nord (el seu fill Marc també va ser president del club entre 1984 i 1987). Des de la humilitat de la Lleganya, volem tenir avui un record per Brazès, un dels pilars de l'ovalada al país català. Descansi en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada