Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 21 de desembre de 2009

USAP 14 – Munster 37

La USAP havia mantingut l’Aimat Giralt com una fortalesa en competició europea des de la derrota enfront els London Wasps el gener de 2004. Gairebé sis anys, doncs, d’imbatibilitat a casa. La Lleganya hi va ser, aquell llunyà gener; i també va tornar a la Catedral aquest diumenge per viure en directe el xoc de titans entre el Munster i els nostres Arlequins, com tantes d’altres vegades durant aquests anys, per animar el XV Sang i Or.

I tot i el fred (gràcies als déus, sense tramuntana ni pluja), vam aplaudir i cridar. Però de poc va servir en un partit que marcà la caiguda europea dels nordcatalans. La Heineken, per nosaltres, no deixa de ser només una marca de cervesa. Si la setmana passada el gran partit dels Arlequins a Limerick es va decidir en contra nostra per la indisciplina (vint penalitats són moltes penalitats!), ahir la USAP va fallar, sobretot en la segona part, per manca d’encert i visió. Perquè durant els primers quaranta minuts, que van acabar amb un estret marge en favor dels visitants, l’equip local va saber contrarestar els irlandesos. Munster va sortir amb ganes, amb el clàssic joc d’ocupar terreny i davantera contundent. L’assaig de Denis Fogarty als vint-i-dos minuts va establir un 3 a 10 en el marcador que David Melé, no del tot encertat, va deixar en 9 a 10 sobre la botzina del descans.

A la represa la USAP va ser l’equip que va intentar jugar a rugby, però sense gaire encert. Munster va canviar l’agressivitat per la duresa extrema, amb placatges alts permesos per allò que al món del futbol en diuen arbitratge europeu. Amb dues puntades d’O’Gara, Munster va començar a allunyar-se en el marcador i la USAP va tenir l’adversari, i el temps, en contra. Hurley va aconseguirun nou assiag per part dels de Limerick, i l’electrònic mostrava a vint minuts del final una diferència excessiva (9-23). La USAP, però, encara va treure’s de la màniga una marca, de la mà de Guirado, gràcies a una sortida múrria de touche; l’Estadi potser encara creia en el miracle, però l’errada en la transformació de Melé i un assaig dos minuts després de De Villiers van fer que alguns comencessin a abandonar l’Estadi. El neozelandès Doug Howlett, en el darrer sospir, va acabar de sentenciar definitivament el partit.

Segurament el resultat té més a veure amb els demèrits catalans que no pas en els mèrits irlandesos. La Heineken, un any més, ha desaparegut de l’horitzó català abans del que voldríem els seguidors usapistes.

3 comentaris:

  1. Ep! La gent de Manresa, i Vic, també hi erem (70, concrtetament). D'acord que el resultat fou més demèrit de l'USAP que mèrit del Munster, però, cony!, que ordenats i contundents que van jugar, els irlandesos, no?
    Per cert, algun cop podrem anar a l'Aimé i no sentir vergonya quan l'equip visitant surt el camp , o xuta a pals, perqùè la gent els començarà a tractar amb el respecte corresponent?
    En fi..., felicitacions pel web i per la constància.

    ResponElimina
  2. Tot i acceptar que hi ha tantes cròniques com espectadors (potser alguna més i tot!), servidor va apreciar força placatges alts sense sancionar. Dient això, però, no pretenc treure cap mèrit a un Munster que va estar més encertat que no pas els catalans.
    I sobre la bronca ... Bé, hi ha interpretacions de tota mena! I aquí en va una ...
    http://robert.marty.perso.cegetel.net/usapiens/bronca.htm

    ResponElimina
  3. Adam,

    Estic d'acord amb tu amb el fet de xiular quan es xurta a pals: falta total de respecte ... però no en el tema de la bronca. La bronca i ,l'amic anònim ho ha dit, és un homenatge, quan més cridem, més et respectem així ha estat i així és actualment.

    Aquesta conversa l'he tingut diverses vegades quan viatges per nacions que juguen al rugby i dius que ets català. De fet és la nostra "haka" particular ... és una expressió d'una nació llatina i mediterrània que juga al rugby. Però repeteixo tens tota la raó amb això dels xuts a pals o fins i tot en el fet de cridar quan l'arrier de l'equip contrari ha d'agafar una pilota al vol.

    Joan "le p'tit montagnard catalan" Puig

    ResponElimina