Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 23 de novembre de 2009

Albi 24 - USAP 23

Desfeta sense pal·liatius a Albi. Amb la possibilitat d'acabar la primera volta del Top 14 amb el simbòlic títol de Campió d'Hivern, la USAP tornà de terres occitanes amb un trist bonus defensiu després dels vuitanta minuts que l'enfrontaren al darrer classificat de la taula. El punt permet mantenir el liderat, però també ens recorda que ja són quatre els partits perduts a l'exterior. Com bé resumeix en Pere Mestres, el nostre amic de Tuir, una bona trevisada!

I això que el partit no es pot dir que comencés malament: als tretze minuts, Porical avançava els nordcatalans gràcies a la transformació d'una penalitat; però els locals no van restar de braços creuats, i Boulogne va capgirar el marcador en sis minuts gràcies també a l'encert amb el peu. Quan el flanker local Laurent Baluc-Rittener aconseguia un assaig a l'escaire de zona de marca, el públic d'Albi va començar a fregar-se els ulls: el darrer classificat, amb una única victòria, assolia un 11 a 3 enfront del vigent campió. Els catalans van iniciar la segona part amb encert, però: als sis minuts, Porical feia l'assaig i la transformació, i reduïa la distància a l'electrònic a un sol punt. Però quan semblava possible la remuntada, una sèrie d'errors van fer caure els Sang i Or en la indisciplina; així, el sin bin de Manas al minut 52 va habilitar una superioritat numèrica per als locals que van saber aprofitar. Primer, amb el peu de Boulougne (14-10, 55'); després, amb l'assaig de Frederic Manca (21-10, 57'). Onze punts de desaventatge i poc més de vint minuts: la cosa es complicava.

Però situacions més estranyes han encarat els nostres arlequins. Primer Tchale-Watchou amb un assaig, i després Porical amb dues encertades puntades, van capgirar el marcador. Restaven només set minuts i la victòria semblava un fet, sobretot si tenim en compte que els locals comptaven amb un home menys per l'exclusió temporal de Yogane Correa. Però Albi havia tocat el cel amb la punta dels dits i es resistia a abandonar el somni: amb catorze jugadors sobre la gespa va continuar insistint, fins que una falta en un ruck a trenta metres va habilitar la penalitat que podia decidir el marcador. Mancaven dos minuts. Boulogne no s'ho va pensar, i va fer passar l'ovalada entre la hac. La sorpresa es consumava definitivament: no hi havia temps per res més.

El més preocupant del matx no és tant la derrota, greu i de difícil digestió, o la discussió sobre l'encert de l'arbitratge en determinats moment del matx; el més greu és que, entre els internacionals i els lesionats, la plantilla es va escurçant. Els dos propers partits, a Baiona aquest cap de setmana i a casa enfront Montpeller el dissabte 5 de desembre, seran capitals. I després Munster i Tolosa ... La derrota de divendres és una bona cura d'humilitat davant dels reptes que ens esperen les properes setmanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada