Ara que sembla que el Sevens està ben orientat per tal d'esgarrapar un lloc en el concert d'esports olímpics, potser sigui el moment de parlar d'un home extraordinari que, com acostuma passar en aquests casos, cal recuperar de l'oblit. En aquest mateix bloc us vam parlar, a principis d'any, de la medalla de plata conseguida per l'equip de Cornualla a la final olímpica de Londres 1908. Potser alguns ho recordin; potser aquests alguns, també recordin que l'altra finalista va ser Austràlia, que es va acabar enduent la medalla d'or. Doncs bé, el jugador més jove d'aquells wallabies de 1908, Daniel Carroll, va aconseguir dues medalles més ... amb la selecció de rugby dels EEUU. Sí, sí: ho heu llegit bé. Els anys 1920 i 1924, la selecció nordamericana de rugby va aconseguir proclamar-se campiona olímpica en rugby; el 1920, Carroll era entrenador-jugador. Quatre anys després, "només" entrenador. I és que el 1912, de gira amb la selecció australiana pels EEUU, va quedar-se a Stanford ... per estudiar geologia, llicenciatura que aconseguí el 1920, el mateix any que aconseguia la seva segona medalla d'or (amb la seva segona samarreta nacional). Tot això ve a tomb, entre d'altres coses, perquè els Estats Units de mica en mica estan recuperant l'estima per l'ovalada. Oi que pocs creieu que aquest país podia haver estat campió olímpic, i dues vegades? Faríem bé tots plegats de recordar que, durant la RWC de 2007, el considerat millor assaig del torneig va venir precisament de la mà dels Eagles en el partit de la fase de grups que els enfrontà als springboks.
Estats Units té un potencial innegable; bona mostra n'és la incipient campanya de promoció, directa o indirecta que s'està vivint en aquests moments. D'una banda, documentals com A giant awakens, un documental que repassa els 130 anys de rugby a Estats Units; de l'altra, pel·lícules com la que prepara Eastwood sobre el llibre de John Carlin, The Human Factor, o la més comercial Forever Strong. Serà veritat que el gegant es desperta?
Cap comentari:
Publica un comentari