La derrota de la setmana passada a Bourgouin va encendre molts llums d'alarma als despatxos tècnics de Perpinyà: hi havia (hi ha) preocupació. Com a campions, els Sang i Or siguin probablement l'equip més estudiat pels rivals del Top 14. I això fa que, sota una lupa metòdica, sovint els nostres Arlquins es vegin impedits completament pel rival a l'hora de desenvolupar el seu joc. Això preocupa, i força, l'staff directiu. I després del partit de diumenge, podem dir que s'ha progressat, però encara queda camí per recórrer. Montauban, un equip no precisament dotat, va ser capaç de mantenir el XV català dins d'un esquema de joc poc adient als seus interessos. A més, Laharrague no estava del tot encertat i Grandclaude va cometre un parell d'errades de mans que impediren la continuació de jugades interessants. La fesomia del matx, però, canvià en el darrer sospir del primer temps quan, arran d'una sèrie de moviments basculants, transmitint l'ovalada d'ala a ala, percutint, marejant al contrari, s'aconseguí crear un punt de superioritat a l'extrem esquerra de l'atac que Gerrie Britz convertí en assaig; la transformació de Laharrague permeté anar-se'n al vestidor amb un 16 a 6 i els ànims més calmats després, fins i tot d'haver-se sentit xiulets a l'estadi. Al segon temps, i més enllà d'un cop de càstig transformat per Julien Audy, l'equip local va poder aconseguir gràcies als assajos de Durand i Sid.
La victòria catalana guanya enters gràcies a la derrota de Tolosa enfront Toló. D'aquesta manera, la USAP escala fins a la segona posició a l'espera que dissabte entrant, el vigent líder del campionat, Clermont, visita l'Aimat Giralt. Serà de segur un bon matx; i, esperem, la confirmació definitiva del bon camí emprès aquest cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada