Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 31 d’agost de 2009

USAP 17 – ST 15

El xoc de titans entre els dos darrers campions del Top 14 va ser d’alta volada: tens, intens i emocionant. La victòria, a més, va caure de la banda local tot i algunes limitacions en el joc que cal esperar que es vagin polint. Els seguidors que omplien a vessar la Catedral van poder tornar a casa ben contents.

I és que el partit va començar força bé per als interessos catalans, ja que Laharrague aconseguia transformar als noranta segons de joc una penalitat concedida per un defensa occitana descol•locada. No és que Kelleher i companyia tardessin gaire a refer-se, precisament: quatre minuts i l’empat a tres era un fet en el marcador. La duresa de les davanteres i el joc presagiaven un enfrontament al peu entre els dos buteurs del matx: 6-3 (20’), 6-6 (27’). Però una errada catalana en el darrer cop de càstig abans del final del primer temps no acabava de portar bons auguris.

En els moments inicials de la represa, Elissalde va tenir més encert al peu que no pas els xutadors catalans: als tres minuts avançava per primera vegada els occitans (6-9, 43’). L’USAP va tardar gairebé deu minuts en poder tornar a igualar el marcador. Entre d’altres coses perquè va ser a partir d’aquell moment que la davantera catalana va controlar definitivament el partit. Fins llavors, tot i que els davanters catalans eren superiors en moviment, ranquejaven en fase estàtica (sobretot en melé); el desenvolupament del partit i alguns canvis introduïts, més la confiança guanyada paulatinament en les touche, va permetre aquest canvi. Laharrague va igualar i superar els occitans, de nou al peu (51’, 62’); però la jugada del matx lan protagonitzar els tres quarts, després d’un aprell de fases de davantera avançant per l’esquerra de l’atac occità, Mermoz trenca la cintura d’un home de vermell i planta l’ovalada a la zona de marca (64’). L’àrbitre demana pantalla, però és completament innecessari. L’assaig puja al marcador i l’avantatge ja sembla segura. Elisssalde, però, hi posa l’emoció amb un cop de càstig a falta de nou minuts. Possiblement siguin els nou minuts més llargs dels darrers a anys a l’Aimat Giralt, però l’espera va valer la pena: victòria sobre Tolosa i els punts al sac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada