USAP 0 - Brumbies 17

Davant de poc més d'un terç d'entrada, i patint la calor típica d'aquest període de l'any, els Arlequins van tornar a saltar a la gespa de l'Aimat Giralt el passat divendres, 31 de juliol. El rival, els Brumbies australians, disputava el seu tercer partit en aquest tour que l'ha portat a l'Hexàgon; els catalans, protagonitzaven el primer enfrontament després de la gloriosa final de París. I el resultat ... Bé, el resultat va traduir perfectament el moment de la temporada: encara queda molta feina a fer.

Els aussies, que van fer jugar tota la jovenalla, van poder marcar el ritme del partit, especialment durant el primer temps (si existeix ritme de partit quan cada dos minuts hi ha aturades i les visites dels respectius waterboys són constants). Només en el segon temps l'entrada d'alguns titulars i, sobretot, la presència de la primera línia de gala dels Catalans va inquietar una davantera visitant que tenia en la seva principal virtud el seu principal defecte: la joventut et fa descarat, però també et deixa indefens davant de la vetarania de Tincu i companyia. Tot i així, i tot i disposar de dues jugades de davantera molt properes a la zona de marca dels australians, la USAP no va ser capaç d'aconseguir l'anhelat assaig. Quan la pressió catalana, tot i els constants errors en la transmissió, es feia més evident, Hand va aconseguir un segon assaig per als Brumbies que va asclar definitivament els locals. A cinc minuts del final, part del públic va començar a desfilar.

La part positiva de la tarda (quan es fan sis hores de cotxe cal buscar sempre the bright side of life ...), va ser quan abans de l'inici del partit: Mas, Guirado, Mermoz, Chouly i Pulu van fer saltar el mític Brennus a la gespa de la Catedral. Els assistents ovacionaren el títol, i el que simbolitza per al club, tots a una. Diuen les llengües del nord que la setmana entrant estarà a la Botiga de l'Estadi per a gaudi i goig dels usapistes; i també dels lleganyistes que s'hi acostaran.