Sant Dan Carter

I és que si el rugby a Nova Zelanda és una religió, a Dan Carter li va tocar aquest passat dissabte el paper de Llàtzer i la seva interpretació bé li valdrà un procés de beatificació per part de tots els seguidors dels All Blacks. Una victòria a Sidney i retenir la Bledisloe Cup bé s'ho valen!

Carter va saltar a la gespa en els XV inicial dels kiwis, i va transformar una penalitat als quatre minuts de joc; però Gitteau no tardaria més de dos minuts a contrarestar l'avantatge visitant, i aviat Austràlia es refaria per acabar endosant un 12 a 3 al descans. El partit era extremadament disputat, i els punts només queien gràcies a les puntades; la igualtat era extrema, tot i la diferència en el marcador. A la represa, Nova Zelanda s'acostaria al marcador fins al 15 a 9; de fet, era l'únic equip capaç de travar jugades d'atac consistents. Dos assajos, anul·lats correctament per l'àrbitre (un avant i una pantalla) deixaven clar que el setge neozelandès sobre la zona de marca local acabaria aconseguint alguna cosa. I així va ser: Nonu, que saltar a la gespa des de la banqueta al segon temps, va ser l'encarregat d'assolir 'únic assaig de l'encontre, que posava un punt per davant els kiwis (64', 15-16). Quatre minuts després, Gitteau hi tornava i deixa un estret marge per als locals (18-16). Els neozelandesos, però, continuaren en la seva tasca, i acabaren forçant una penalitat per retenció a manca d'un minut. Potser estava un pèl ascorada al lateral, però sí l'encarregat de xutar és l'exusapista, no hi ha res impossible: l'ovalada passà per entre la hac. Nova Zelanda aconseguia la primera victòria a domicili d'aquest Tri Nations, cosa que li permet somiar amb el campionat; a Austràlia només li resta poder salvar la dignitat després de dues derrotes en dos partits. I el proper rival, consecutivment, seran el més que temibles springboks.