Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 27 d’agost de 2009

El bloodgate ...

... o com s’enxampa abans un mentider que no pas un coix. Finals de la temporada passada, durant la disputa d’un dels partits de quarts de la Heineken Cup entre Leinster i els Harlequins, Tom Williams va haver de ser substituït per Nick Evans per sang. Evans ja havia estat substituït al seu torn, però la lesió de Williams semblava revestir importància i el reglament permet l’entrada d’un jugador ja canviat. D’històries com aquestes n’hi ha a desenes, sinó a centenars, en la història del rugby. Què té aquesta de peculiar? Doncs dues coses. La primera, que la lesió de Williams va ser fingida; la segona, que el cop de teatre va ser detectat, i les repercusions a nivell disciplinari han estat de l’alçada d’un campanar (i amb raó).



Com es pot veure en el video d’ací sobre, la quantitat de sang era espectacular, i això va obligar al canvi. Després es va saber que el líquid no era sang; o si més no, no era sag de Williams. En conxorxa amb el fisioterapeuta i l’entrenador, el jugador va fingir gràcies a una pastilla la sangada per obligar al canvi. Com us déiem, les repercusions no es van fer esperar. Multa astronòmica per als Quinns (un quart de milió d’euros),; suspensió de la fitxa de Tom Williams fins el 19 de juliol de 2010 (les al·legacions la poden reduir a quatre mesos); l’entrenador, Dean Richards, apartat tres anys de les banquetes; i el fisioterapeuta, Stephen Brennan, tres quarts del mateix. El club, però, ha escapat d’un sanció pitjor com podria haver estat l’expulsió de les competicions europees o de la mateixa RFU.

Algú ho podrà considerar excessiu. No és el cas. De fet, molts trobem que més enllà de les sancions sobre el particular, des de l’IRB el que caldria és trobar un sistema per evitar determinats jocs malabars que, per molt legals que siguin, no acaben de convèncer. Evitar l’excés de méles pactades és un primer pas que cal seguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada