Carter al rescat

L’obertura neozelandès Dan Carter ha tornat a la convocatòria dels All Blacks després de set mesos de baixa per la seva lesió al tendó d’Aquiles; en aquestes darreres setmanes s’ha foguejat amb la samarreta de Canterbury i dels NPC. El seu darrer partit amb la selecció de Graham Henry va ser enfront Anglaterra el 29 de novembre de 2008.

Definit pel seleccionador kiwi com “un membre clau del grup”, Carter torna després d’una desfeta a casa enfront França i dues derrotes consecutives al Tri Nations enfront els boks. Sembla ser que els blacks ja no fan por: encadenen la pitjor ratxa des de que Henry es va fer càrrec de la selecció el 2004 i alguns fins i tot diuen que han perdut el crèdit internacional. Afirmació excessiva, que té més a veure amb les victòries més que ajustades enfront Itàlia (test matx) i Austràlia (partit inaugural Tri Nations), que no pas amb les lògiques derrotes a Sudàfrica.

Carter va tornar als terrenys de joc el passat 25 de juliol, en un partit amb el Southbrigde del campionat provincial neozelandès que li va servir per conèixer les seves evolucions més enllà de la recuperació al gimnàs; la setmana següent ja estava amb el Canterbury i els rumors de retorn es van disparar. Aquesta setmana es concreten definitivament els rumors, i Carter apareix a la convocatòria després d’haver sumat vint-i-dos punts en el seu darrer partit amb el Canterbury. Les actuacions poc falagueres de Stephen Donald i Luke McAlister a l’obertura facilitaran, de ben segur, la seva reaparició a la gespa; seria la seixantena vegada que vestiria oficialment la samarreta negra dels All Blacks.