Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 1 de juny de 2009

USAP 25 - ST 21

Potser no va ser el millor partit de la temporada, però tant se val. Potser sí que Porical va trepitjar la ratlla, i l'assaig no hauria d'haver pujat al marcador. Potser els dos xutadors van tenir el dia més desencertat de la seva vida. Però, al final dels vuitanta minuts, el que comptava és que l'USAP aconseguia de nou un bitllet a París per la porta gran, on l'esperarà Clermont que, sorprenentment, el divendres s'imposà a l'Stade Toulosain. El Brennus torna a estar a tocar ...

Hi havia alguna cosa a l'ambient: el desplaçament massiu de catalans a Lió era un primer senyal, no sabem si diví. El fet que TV3, que no parlava de l'USAP des de la lesió de Dan Carter el febrer, fes una prèvia de la semifinal, amb el sempitern Pere Codonyan, era un segon senyal. Si que és cert que les tres vegades anteriors que ens enfrontarem a París en una fase final vàrem sortir escaldats, els dos senyals permetien l'esperança. I l'esperança es va concretar: a partir del cop de càstig transformat per Porical als cinc minuts de joc, el XV de París, amb la seva samarreta més estrafolària, només va ser capaç d'anar darrere en el marcador. Beauxis empatava, però Porical aconseguia un assaig als vint-i-quatre minuts que, tot i dubtós, va ser concedit per l'àrbitre. Una penalitat més per cap, i cap al vestidor amb un 13 a 6 favorable als Sang i Or.

A la represa, Mermoz es va descobrir com el pispa de Lió: després d'una puntada catalana, un jugador de l'Stade agafa l'ovalada i encara no té temps de decidir què en farà, que Mermoz ja li ha birlat la pilota i l'ha plantat en zona de marca. 20 a 6 i es dispara l'eufòria entre els catalans. Però els de la capital de l'Hexàgon no es resisteixen a caure derrotats per primera vegada en una fase final per aquests catalans indomables: Beauxis es carrega l'equip a l'esquena i, amb un assaig i una penalitat, puja la seva meitat de marcador fins el 14. La diferència s'estreny; i és el moment del rugby show: atac continuat, esgotament de la davantera contrària, puntada precisa cap a la zona de marca, ascorada a la zona dreta de l'atac, i Candelon que la clava. 25 a 14 a falta de vint minuts. I París que decideix vendre cara la seva pell; i Parisse que aconsegueix un assaig; i la defensa catalana que es defensa amb urpes; i, finalment, el xiulet de l'àrbitre. La bogeria s'ensenyoreix dels més de deu mil catalans desplaçats, de la gent que s'ha quedat a Perpinyà, dels qui, des del sud, seguim el partit com podem: cinc anys després, tenim una nova oportunitat. I aquest cop no hi ha possibilitat d'error: el Brennus ha de ser nostre!

PS. Podeu veure el reportatge de TV3 del partit, clicant aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada