Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 2 de juny de 2009

Goutta-Azéma: els homes a l’ombra ...

Molts afirmen que l’espectacular temporada del FC Barcelona enguany té responsable amb noms i cognoms: Josep Guardiola. A Perpinyà, molts pensen que l’excel•lent recorregut dels arlequins també té noms i cognoms, però dos: Goutta i Azéma, el duo que s’ha guanyat la confiança del tècnic Jacques Brunel. Aquests dos noms són en gran part responsables de l’èxit d’enguany dels nordcatalans al Top 14: primers de la fase regular, finalistes a París. Hi ha molts factors que els uneixen; el primer, l’edat (Goutta, 36 anys, i Azéma, 38) i el segon una complicitat i una determinada filosofia del rugby.

Darrere d’un cap com l’exentrenador del XV de França, el duet ha trobat en aquesta segona temporada d’exercici el seu lloc en eixa curiosa tricefàlia. Coneixedors de la seva posició a l’staff tècnic, de les interioritats del club, i humils fins a l’extrem (Jacques és l’entrenador, el manager, ell és qui està a primera fila. El nostre rol no és pas aquest, Azéma), ambdós han fet de la discreció i la feina feta les seves armes.

Goutta, amb tretze anys a l’USAP, excapità, va tenir mig any per aconstumar-se al seu canvi de papers: de flanker a entrenador. Garant de les essències del club, Goutta mateix ha declarat que aquest canvi no m’hauria atrevit a fer-lo en cap club que no fos l’USAP. Mentre el mític davanter simbolitza les arrels, Azéma, també exjugador del club, representa millor els aspectes tècnics, per la seva antiga vinculació a la direcció esportiva del centre de formació i el seu pas per la banqueta dels Reichel. Cadascú de nosaltres té el seu rol en la preparació, l’animació, els entrenaments, els partits, ha afirmat Goutta. Segons Azéma, Goutta té una veritable obsessió esportiva, molt sana; des del punt de vista de Goutta, Azéma és un apassionat amb gust pel detall. Sigui com sigui, la combinació d’ambdós és una de les explicacions que permeten explicar la temporada usapista d’enguany.

El retorn a París per disputar una final, després de 5 anys, certifica la bona tria d’aquest duet. Només ens resta confiar en la seva feina per veure com aquest dissabte, a París, podem aixecar després de cinquanta-quatre anys un Brennus que es mereixen jugadors, tècnics, directius, aficionats, i una història que és nostra i cada dia anem fent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada