Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 12 de juny de 2009

El XV Ideal de la Super 14 (2009)

by Ivan FONT

Finalitzada una nova edició del torneig més important de franquícies de l´hemisferi sud i després de visionar (i disfrutar…) d´incontables matchs, alguns d´ells sencillament maravellosos i d´altres no tan bons (per dir-ho de manera suau…) em trobo devant de la difícil elecció dels millors jugadors del torneig. Està clar que cada individu té els seus favorits i en funció del joc que més agrada a un o un altre; segur que 100 persones farien 100 XV´s ideals i coincidiríem en 2 ó 3 noms per llistat. Pero tot i així, m’agradaria oferir la meva visió particular d´aquest espectacle únic al món, que enfronta als millors jugadors d´Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica per coronar un únic campió que regni per sobre de la resta.

A les properes línies, podeu llegir el meu XV ideal i el perquè de cadascuna de les eleccions.

1 – Tendai Mtawarira -SHARKS- (1-08-1985) 1´88m. 118kg. Aquest jove pilar es pot considerar un dels jugadors més determinants en la seva posició. El seu sobrenom (The Beast), ja pot donar una idea de quina és la seva manera de jugar: no només és determinant en les melés, sinó que quan es troba en situació d´atac no refusa el llençar-se contra el rival amb l´oval controlat. És digne d´estudi la pasió que aixeca quan decideix carregar contra les defenses rivals, ja que jugui a casa o fora, sempre és alentat a llençar-se a l´atac, un curiós fenomen paranormal del rugbi.

2 – Tatafu Polota-Nau –WARATAHS- (26-07-1985) 1´81m. 113kg. En una de les posicions amb més competencia (Bismark Du Plesis, Andrew Hore, Stephen Moore entre d´altres…) destaca amb llum pròpia aquesta estrella del rugby australià. Després d´assentar-se amb els Wallabies (va debutar al 2005 davant d’Anglaterra amb només 20 anys), ha demostrat que, segurament, és el talonador mes determinant de tot el torneig. El futur és seu.

3 – Alastair (Al) Baxter –WARATAHS- (21-01-1977) 1´90m. 117kg. Aquest veterà jugador és segurament el prototip de pilar del segle XXI. La seva complexió forta però atlètica, el converteix en el terror dels rivals a les melés, ja que per si sol, és capaç de desestibiltzar la 1ª linea rival. El trio que forma amb Polota-Nau i Benn Robison és gairebé imposible de superar per a qualsevol 1ª linea rival. Potser, posats a trobar-li un defecte, no és massa efectiu amb l´ovalada en atac, pero com deia Jack Lemmon a la famosa película de Billy Wilder, Nobody´s prefect …

4 – Bakkies Botha –BLUE BULLS- (22-09-1979) 2´02m. 116kg. Tots dempeus: ens trobem davant del millor 2ª linea del món? Com a mínim, segur que és el mes dur, ja que és famós el seu joc subterrani i la seva capacitat de sacrifici per beneficiar el seu equip. A més, és un especialista a la touche i un líder natural dins del camp. Tot i això, seria injust destacar a Bakkies Botha en solitari, ja que la parella que forma amb l´inseparable Victor Matfield és, sencillament, inigualable.

5 –Andries Bekker –STORMERS- (5-12-1983) 2´08m. 120kg. Si alguna vegada veieu un partit dels Stormers (o dels Springboks) i d´entre tots els jugadors sorgeix un cap que sobresurt per sobre de tota la resta, no busqueu més: és Andries Bekker. Aquest fill d´una de les llegendes históriques dels Springboks, va aprofitar la lesió de Bakkies Botha el 2008 per fer-se un forat a la selecció, i des d´aleshores la seva carrera com a jugador no ha fet més que evolucionar cap a l´estrellat. Si voleu veure´l en acció, tant a ell com al seu pare, obriu el video d’ací sota i us podreu fer una idea de com juga aquest “petitet”.



6 – (Willem Petrus) Schalk Burger Jr. –STORMERS- (13-04-1983) 1´93m. 110kg. La reencarnació del doctor Jeckyll i mister Hyde. Fora del camp és un nano tranquil amb un somriure angelical, però dins es transforma en un placador infranquejable, d´aquells que pagaries per no trobar-te´l davant. La seva capacitat atlètica li permet acabar el partit gairabé com l´ha començat, amb una força i una empenta digne del millor atleta. Si teniu l´ocasió, llegiu-vos l´entrevista que li fan al la revista “Rugby World” nº588: val realment la pena.

7 – Richie McCaw – CRUSADERS- (31-12-1980) 1´87m. 106kg. El capità dels Crusaders (i dels All Blacks) destaca per la seva potència fisica i per una capacitat de lideratge fora de tot dubte. És el tipus de jugador que voldries tenir sempre al teu costat, ja que la seva capacitat de sacrifici és la seva qualitat més significativa. En una temporada en la que el seu equip s´ha desmembrat respecte a l´equip campió del 2008, McCaw ha agafat les regnes dels seus Crusaders i només el creuament a semifinals amb els totpoderosos Blue Bulls l´han apartat d´un nou títol. Maybe next year…

8 – Wycliff Palu –WARATAHS- (17-07-1982) 1´94m. 120kg. Aquest jugador nascut a Sydney de familia tongana, és peça clau als Wallabies des del seu debut el 2006 (vs Anglaterra). La seva rapidesa unida a una força descomunal, el fan un auténtic malson per a les defenses rivals quan decideix percutir, ja que mou els seus 120kg amb una facilitat que fa questionar la força de la gravetat. Tot i el discret paper dels Waratahs (finalistes l´any passat), Palu ens ha continuat donant el seu millor nivell.


9 – Brendon Leonard –CHIEFS- (16-04-1985) 1´82m. 91kg. Un jugador de més de metre vuitanta jugant de mig de melé? Doncs sí: la seva alçada no és un impediment per ocupar aquesta posició clau, ja que utilitza el seu poderós físic per sorpendre al rival sortint amb l´ovalada controlada, no rebutjant el cos a cos; molt a l´estil Byron Kelleher. Que comenci a tremolar Jimmy Cowan, ja que la seva titularitat amb els All Blacks al Tri Nations està més que discutida tot i que si, jo fos el seleccionador, ho tindria ben clar…

10 – Matt Giteau –WESTERN FORCE- (29-09-1982) 1´78m. 85kg. Aquest 2009 ha consolidat a Giteau com el millor 10 de la competició, després de la partida de Dan Carter cap a l´hemisferi nord (concretament a l´USAP). La seva mestria amb el peu, tant dirigint als seus companys com xutant a pals, l´han consolidat com el jugador més desitjat pels clubs europeus (Baiona anava boig per emportar-se’l al País Basc…). Si no fos pel “mal rollet” existent dins del vestidor dels Western Force, Matt Giteau podria haber liderat als seus com a aspirants al títol; tot i així, l´obertura Australià s´ha salvat de la mediocritat del seu equip. Potser un canvi d´aires no li aniria malament.

11 – Bryan Havana –BLUE BULLS- 12-06-1983 1´78m. 90kg. Poc es podien imaginar els avantpassats d´Havana quan van arribar a Sudáfrica al S. XIX que un dels seus descendents seria heroi nacional. Doncs sí: Bryan Havana ha deixat enrere una campanya 2008 plena de lesions, per tornar a demostrar al 2009 que està entre els millors i més decisius jugadors del món. Una de les actuacions més destacades d´aquest jugador, no va ser dintre d´un terreny de joc, sino en una iniciativa per salvar els guepards que podeu veure en aquest video:



12 – Ma´a Nonu –HURRICANES- (21-05-1982) 1´85m. 105kg. Amb la partida de Jerry Collins cap a Toulon, Ma´a Nonu s´ha convertit en la figura més representativa dels Hurricanes. Aquest tres quarts centre, titular indiscutible amb els All Blacks, té un carácter guanyador que el fa no defallir fins que aconsegueix el seu objectiu. La seva massa muscular li dona una imatge de 3ª linea, però la seva velocitat i determinació, és el que mes destaca en aquets tros de jugador que cada any va a més.

13 - Casey Laulala –CRUSADERS- (03-05-1982) 1´86m. 100kg. Nascut a Moto´otua (SAMOA), aquest integrant dels All Blacks s´ha consolidat aquest any com a peça clau al seu equip amb la partida de Dan Carter i Ali Williams (entre d´altres). Ha acceptat la seva major quota de responsabilitat amb molta naturalitat i s´ha convertit en un “obrellaunes” per al seu equip enfront les defenses rivals. Forta competencia per a Conrad Smith a la selecció de Nova Zelanda.

14 – Lelia Masaga –CHIEFS- (30-08-1986) 1´80m. 94kg. Aquest admirador de Tana Umaga, ha portat juntament amb Mils Mulianina i Sitiveni Sivivatu de cap a tots els seus rivals. Apodat Flash per la seva velocitat i talent, s´ha confirmat com un dels pilars del seu equip, fins aconseguir la millor classificació de la franquícia en el SUPER 14. Llàstima de l’actuació dels seus a la final enfront dels Blue Bulls, que va empanyar una temporada fantàstica; tot i que ell, pot anar-s´en cap a casa amb el cap ben alt.

15 –Stefan Terblanche –SHARKS- (02-07-1975) 1´86m. 94kg. Jugar de fullback als Sharks no ha de ser fácil, ja que els seus juguen amb foc constantment. Per a l´espectador és un espectacle veure als “taurons” de Durban jugar, però per al darrer jugador de camp és estar sempre a punt d´un atac de cor. Tot i així, Terblanche solventa la papereta amb una sang freda i un saber estar sorprenent; els seus 33 anys i la seva veterania amb els Springboks li donen una solidesa a una posició on qualsevol altre hagués fracassat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada