Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 15 de juny de 2009

Deien ... (el 6 de Juny de 2009)

by Joan le p’tit montagnard catalan Puig

Deia en Fabien Galthié, francès més centralista i jacobí que en Sarkoszy, que l’USAP ha arribat a aquesta final per casualitat ... i jo crec que no té raó perquè la segona part fou un model de disciplina i cap fred per part de tots el jugadors catalans, impensable fa uns anys.

Deia en Philippe Saint-André, històric i admirat jugador de l’ASM Clarmont d’Auvèrnia, que el que més por li feia dels catalans era la seva confiança i el seu esperit de lluita ... i jo crec que té raó. L’explicació és ben senzilla: Guirado és d’Arles del Tech, en Mas de Montesquiu de l'Albera, Vilaceca de Ceret, Perez de Santa Maria de la Salanca, Marty de Vilallonga de la Salanca, Sid de Ribesaltes, Olibeau de l’Elna, Porical de Pesillà de la Ribera ...

Deia el Sr. Sire d’Estagell, pagès a la vall de l’Aglí, que hi hauria festa grossa a tota la vall del Maury, de l’Aglí i del Verdouble ... i ja ho crec si tenia raó!!!! ... mai havia vist tantes senyeres a la Catalunya Nord fora de l’Aimé Giralt. Tot Estagell n’era ple ... fins i tot a la Fenolheda!!!! Occitans que se senten catalans.

Deia l’Eduard Pomerol de Can Font, excel·lent gourmand, que calen unes bones ostres per celebrar la victòria de l’USAP ... i jo crec que té raó, tot i que li vaig recomanar que calia prendre-les amb el fantàstic vi rosat de Rasiguères enlloc d’un de la Borgonya.

Deia l’Ester Pàmies de Vilanova, que s’estima el País i tota bèstia que hi campa lliure, que la vista de les vinyes esgarrapant terreny guanyat a la garriga és impressionant al Mas de les Fredes, als contraforts de les Corberes ... I jo crec que té raó, ja ho deia l’enyorat Joan Sans “Juanin” quan recordava que la garriga és mestressa i si no treballes la terra et torna a prendre el que és seu. En Joan en sabia d’això i ell havia viatjat des de la Ribera d’Ebre al Rosselló per veure-ho.

Deia en Joan Manel Mallofré “Màrius Mallu”, un rugbyman com cal, que la nit del 6 de Juny va sortir el sol a Perpinyà. I que això que ens passa es diu felicitat completa ... I jo crec que té raó, sinó com s’entén que jo plorés com un nen quan s’acabà el matx i que sembla que estigui mig bufat des d’aleshores ... i que duri!!!!

Deia el Sr. Jourdà, pagès a Planezes, que ell no parlava català, perquè ja feia anys que no el parlava ... i jo crec que no té raó. Amb mi varen parlar en català (ell i sa dona) i l’endemà el vaig sentir cridant el gos, en català.

Deia en Pere Mestres, bon amic de Tuir, que el ruc és el símbol dels catalans perquè és tossut, valent i manyac ... i jo crec que té raó perquè en Pere apart d’amic, és un savi i acostuma a tenir raó ... i perquè aquesta dita va fer tanta impressió als meus fills que no paren de recordar-me–la.

Deia jo mateix que l’USAP havia de guanyar per nassos ... i ... ja ho heu vist.

2 comentaris:

  1. escrits epics, si senyor! En Linux

    ResponElimina
  2. Deia en "Miqui" Álvarez, membre de la penya 3quartsdexv de Terrassa (penya de l'USAP encara NO oficial), que seria increïble que a l'any d'engegar el nostre projecte de penya, l'USAP guanyés el campionat, ... i sí, ja ho crec que ha estat increïble!!!

    Felicitats per l'escrit, per la web que ens informa de moltes coses que no sabríem si no fos per vosaltres i felicitats a tots els USAPistes i catalans perquè tenim el millor equip de rugby del món!!

    Una forta abraçada des de Terrassa.

    Txavu.
    Membre de la 3quartsdexv.
    www.3quartsdexv.blogspot.com

    PS: En acabar el partit, després d'unes quantes guinness i unes passades en plena Rambla d'Ègara, en Miqui em va dir: "Què hem de fer per legalitzar la penya?" ...

    Se'ns gira feina!!

    ResponElimina