
No ha estat bé que passés finalment, i probablement estarà igualment de malament que torni a passar. Esperem que no. Els cops de càstig no haurien de tornar a decidir un partit de rugby.
Ens imaginàvem que seria poc satisfactori; ara ho sabem segur. A més, ara sabem que tenim una cosa més a agrair –li a Jonny Wilkinson: si no arriba a ser per la seva puntada, la final de la Copa del Món de 2003 també s’hauria decidit a cops de càstig. Lawrence Dallaglio podria haver costat a Anglaterra la Copa.
El pobre Martyn Williams va acabar el passat diumenge en el paper de cap de turc. És l’home que hi va perdre. La celebració de Jordan Crane després d’encertar el xut de la victòria, per la seva banda, va deixar clar que els joves jugadors d’avui estan més interessats en el seu ego que no pas en els valors de maduresa i respecte; Crane va acabar com a heroi d’un partit en què, durant 100 minuts, va ser anul•lat completament pel mateix Williams.
Per tot això, el sistema de penals està culturalment i contextualment fora de lloc en el rugby. Però llavors ... quina és l’alternativa? Richard Cockerill, entrenador en cap de Leicester, va declarar després del partit que donaria suport a l’opció del punt d’or; és a dir, pròrroga fins que algun dels dos equips aconsegueix moure el marcador, sigui per assaig o per cop de càstig. En certa manera, plantejat en aquests termes, no és sinó una continuació de l’esperit de l’esport de l’ovalada: el vencedor continuaria essent, en teoria, l’equip més indomable, i la decisió seria en base als principis del rugby. La lògica del “córrer i placar més que l’altre” és més òptima en aquest sentit que no pas el xut més o menys encertat, més o menys ensucrat, que connecta amb l’individu i no pas amb el grup.
Per sort per nosaltres, la possibilitat d’un desempat a cops de càstig ha tardat anys en aparèixer; i segurament tardarà més a tornar-se a produir. Els seguidors francesos potser recordaran Béziers guanyant el títol francès també a puntades ... el 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada