Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 4 de maig de 2009

Leinster i Leicester, cap a Murrayfied

Aquest cap de setmana van disputar-se les dues semifinals de la Heineken Cup. D'una banda, el duet irlandès de Munster i Leinster s'enfrontraven a Croke Park, on superaren el rècord d'assistents per a un partit de rugby (82.208 espectadors!); de l'altra, els Cardiff Blues i els Harlequins mesuraven les seves forces al Millenium Stadium de la capital gal·lesa. Dos impressionants estadis, doncs, per quatre equips encara més impressionants. Partits d'aquells que fan afició!

A priori, Munster, l'actual campió europeu i campió matemàtic de l'edició d'enguany de la Magners League, partia com a favorit. Però des de la puntada inicial, Leinster va demostrar un nivell d'empenta, concentració i sobretot fortalesa defensiva (prop de vuitanta placatges!), que va anar minant la moral dels de Limerick. Tot i el sin bin de Cian Healy al quart d'hora de joc, Munster no va ser capaç de desenvolupar un joc amb cara i ulls. No va ser el dia d'Stringer, ni d'O'Gara, ni de la davantera de Cork, superada en tot moment per un pack dublinés liderat per Leo Cullen. Fins i tot la lesió de Contepomi (25'), fins llavors el jugador més incisiu del partit, va servir perquè els de Leinster actuessin encara més motivats. Leinster va imposar la seva llei a Croke Park, i molts jugadors de Munster devia agrair que la llista de convocats dels Lions aparegués la setmana passada, i no la que ve. El 6 a 25 final demostrava que les prediccions, entre d'altres coses, es fan perquè no s'acompleixin.

L'endemà diumenge, els Blues gal·lesos rebien a casa els Tigres de Leicester. Els anglesos, que ja saben el que és guanyar la màxima competició europea, contrarestaven amb els seu currículum el fet que Cardiff jugués a casa. Tothom s'esperava emoció, però segur que ningú s'esperava el que va succeir sobre la gespa de l'Estadi del Mil·leni. Amb alternatives constants en el marcador idurant el primer temps, i dos equips amb un joc igualat, cap dels XVs va ser capaç de marcar una distància suficient en l'electrònic com per respirar tranquil; al descans, Leicester disposava d'un marge d'un punt, 13 a 12, gràcies a una penalitat transformada per Julien Dupuy als trenta-vuit minuts. A la represa, Geordan Murphy aconseguiria un assaig que, sumat a dos cops de càstig transformats amb posterioritat per Dupuy, aixecaven un 26 a 12 a l'electrònic a manca de vint-i-cinc minuts. Hi havia dos factors, però, en joc: l'orgull gal·lès i la indisciplina anglesa. Dos sin bin per Leicester van deixar els Tigres en una inferioritat numèrica que els de Cardiff van aprofitar per aconseguir dos assajos que igualaven l'encontre. S'anava a la pròrroga. I la prolongació va ser inútil: el temps afegit acabà amb un marcador idèntic. La igualada s'havia de desfer a puntades: cinc elegits per equip.

L'errada de Johne Murphy al quart intent anglès, va obrir la porta a la victòria gal·lesa, però Thom James no va saber transformar el cop decisiu. A partir d'aquest moment, mort súbita. I fou
Martyn Williams, flanker gal·lès, qui amb la seva puntada desencertada va permetre Jordan Crane de confirmar la classificació per a la final dels de Leicester, després de vuit xuts per cada equip.


La final entre Leinster i Leicester tindrà lloc el proper 23 de maig al mític estadi escocès de Murrayfield.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada