La mort d'un rugbymen històric

Aquest dilluns va morir, a l’edat de 82 anys, l’antic capità del XV irlandès Karl Mullen. Nascut el 1926, va estudiar al Belvedere College i al Royal College of Surgeons, on es va graduar, fet pel qual rebia popularment el tractament de Doctor. La primera de les seves vint-i-cinc convocatòries amb la selecció del Trèvol va ser el 1947, en un partit enfront França; l’any següent seria el líder tàctic i moral del primer Grand Slam de la història del rugby irlandès, a Ravenhill. El 1949 capitanejaria la selecció en la consecució d’una segona Triple Corona; l’any següent fou el primus inter pares dels Lions en la seva gira per l’Hemisferi Sud (Nova Zelanda i Austràlia). La seva carrera com a rugbymen doncs, va ser envejable; sobretot si tenim en compte que es va desenvolupar en els difícils anys de la segona postguerra mundial. Un cop retirat, va continuar vinculat amb el món de l’ovalada: primer com a president de la Leinster Branch (1963/1964) i després com a Chairman dels seleccionadors irlandesos.

El president de la federació irlandesa, John Lyons, va destacar que Mullen era un dels grans heoris del rugby irlandès, i deixa un immens llegat esportiu com a talonador de l’Old Belvedera, Leinster, Irlanda i els Lions. Lyons no es va estar de recordar el seu propi passat com a jugador: quan jo vestia la samarreta dels Bective Rangers, vaig tenir el privilegi de jugar contra ell, i a primer cop d’ull apreciaves el seu lideratge i el seu gran estil de joc. Mullen se’n va sabent que la seva generació ha tingut uns dignes hereus en els actuals seleccionats del Trèvol.