Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 11 de març de 2009

Sis Nacions a París

Doncs al final ho he aconseguit!!!! Convidat pel propietari d’un Chateau de Saint-Emilion, antic jugador de rugby, he aconseguit veure un matx de les 6 Nacions a París. I ha estat una experiència estranya, inoblidable però molt estranya. Sobretot si ho comparem amb el meu standard de 6 nacions: Cardiff i Dublin.

El primer xoc és que París és molt gran, és tan gran que costa molt de veure ambient de rugby. Vaig quedar a la Place Saint Cloud, prop del Parc dels Prínceps (on avui juga el Stade Français) perquè hi havia més ambient (de fet mentre en Remi Martin feia el cafè, jo feia l’aperitiu), per anar a Saint Denis (Stade de France) amb gent gran que encara recorda quan es jugava a Colombes. Déu n’hi do!!!!

Invertim mig matí en arribar a S. Denis i allí finalment trobem l’ambient desitjat: poca bandera francesa … algunes de catalanes (en vaig comptar 7), alguna d’Occitània, bastants escocesos i molts nens d’escoles de rugby de França. De fet, tens la sensació que més de la meitat dels que hi són, són de fora de París … del Sud, de les nacions “perifèriques” … i això està bé, però són (som) molt lluny de casa. Per això m’emociono quan sento cantar amb accent de les Corberes 51, Je t’aime (51: l’aniset rei dels 3º temps) per uns senyors que segur que es diuen Pàmies o Sellas o Pomerol o alguna cosa per l’estil.

Dins l’estadi les sorpreses continuen. França juga de blanc i Escòcia amb el seu blau, una banda de gaiters acompanya els himnes … i pràcticament tothom canta Flower of Scotland!!! Increïble!!! El respecte, admiració i carinyu dels francesos pels escocesos és excepcional. Després m’explicarien que Escòcia i França eren aliats naturals contra Anglaterra, sobretot a les guerres jacobites (com les nostres carlinades però allí dalt).

El partit no fou gran cosa: França ho va fer una mica millor que contra Irlanda, però amb molt poca continuïtat i una falta d’esperit preocupant. Escòcia en canvi ho feu molt bé, i cada cop ho fa millor (esperem que guanyin la copa Calcuta) amb continuïtat, buscant el forat, ... Un rugby senzill i vistós, defensa homèrica amb doble cortina espectacular. I es clar això el públic francès (un dels públics més entesos i exigents que hagi vist mai) ho veié, i va acabar aplaudint escòcia tot cridant Allez l’Ecosse!!. Realment molt crítics amb el seu equip… i pel que sembla funcionaria, doncs l’equip jove de Marc Lievremont, quinze dies després en una segona part excepcional esclafaria els gal•lesos, vigents campions, amb una defensa que recordaria molt la de la victòria contra els All Blacks al mundial passat.

Resumint, una bona dosi d’un rugby diguem-ne llatí, en un lloc més avorrit, diguem-ne, que Cardiff o Dublín i amb un públic diguem-ne menys identitari (però amb tota l’expressió dels perifèrics, diguem-ne nosaltres)

Joan le p’tit montagnard catalan Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada