Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 3 de març de 2009

Irlanda: única candidatura

Després de la tercera jornada del Sis Nacions, Irlanda és l'única selecció amb posibilitats d'endur-se el Grand Slam, títol que els del Trèvol només han guanyat una vegada, fa seixanta-un anys. No es pot precisament que als irlandesos el calendari els afavoreixi (els dos partits que els resten, seran a l'exterior); i si a més tenim en compte el partit que van disputar el passat dissabte enfront d'Anglaterra, és més que normal que l'afició dubti de les possibilitats reals de tornar a aixecar el Grand Slam per segona vegada.

Però el partit entre Irlanda i Anglaterra no va ser l'única notícia "bomba" del camp de setmana. La disputa, per primera vegada, d'un encontre en divendres també és notícia pel que suposa no tant a nivell esportiu, sinó mediàtic: després de la professionalització, s'entra en una nova fase, la dels drets televisius. De fet, una cosa va lligada a l'altra i ja s'ha viscut en d'altres esports amb anterioritat. El prime time, el share i les audiències s'han acabat imposant mica en mica. Veurem quin serà el proper pas ...

Gal·les i França van oferir divendres un notable espectacle a París; amb una primera part que acabà amb un empat a 13 en el marcador, el XV del Gall va saber jugar la carta de la remuntada (havien arribat a estar deu punts per darrere en el marcador, 3 a 13). A la represa, Cedric Heymans certificaria la reviscolada francesa amb un assaig als cinquanta-tres minuts, i la posterior penalitat transformada per Parra deixaria un 21 a 16 que els gal·lesos només podrien retallar gràcies al pau de James Hook (21-26). La imatge que va oferir el XV del Gall a la seva afició difereix molt de la mostrada a Croke Park, i gràcies a això Lievremont segurament ja respira més tranquil.

L'endemà dissabte, Escòcia s'enfrontava a Murrayfield a Itàlia. Com era de preveure, els del Card van imposar la lògica, i se'n van endur una àmplia victòria que els servia per oblidar la derrota de l'edició passada a Roma, on un dop d'Andrea Marcato en el darrer sospir va sentenciar la victòria local. Dissabte, els escocesos van prendre les seves precaucions, i amb joc efectiu, van saber distanciar-se en el marcador i obligar els italians a aonseguir els seus punts a puntades. L'efectivitat de Chris Patterson i els assajos de Simon Danielli i Scott Gray van certificar la derrota italiana per 26 a 6.

Tot seguit, Croke Park va viure el clàssic enfrontament entre Irlanda i Anglaterra. escrivim clàssic per la tradició i el punts afegits que té el partit per motius extraesportius, però sobretot perquè va ser un matx estranyot. Amb Ronan O'Gara fallant gairebé tots els cops de càstig possibles (només en va transformar un!), i una davantera irlandesa no del tot coordinada, els anglesos van saber tocar el vora-viu al XV local. No en va amb Phil Vickery sobre la gespa la murrieria es converteix gairebé en art. La defensa anglesa va ser dura, i massa sovint indisciplinada (dos sin bins més que justificats per Vickery i per Daniel Care), i els irlandesos, que en moltes fases del partit semblaven estar completament descol·locats (i més d'un ensurt els va costar!), van confiar en Sant Brian O'Driscoll, man of the match després d'haver aconseguit un drop i un assaig de davanter. Amb el 14 a 6 en el marcador, però, l'entrada de Tate i Goode va donar alè a uns anglesos que reduïrien la victòria a la mínima expressió gràcies a un assaig de Delon Armitage (14-13).

La setmana entrant el campionat es pren un descans, i hi torna el cap de setmana del 14 i 15 de març amb els partits Itàlia-Gal•les, Escòcia–Irlanda i Anglaterra - França.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada