Kirkwalk: una mostra de prerugby

Prerugby potser sigui una definició excessivament àmplia, però així podríem definir totes aquelles activitats esportives que s’han vingut practicant en la història abans de 1823, l’any en què es produeix el naixement mític del rugby, i que tenen una certa similitud amb l'esport de l'ovalada. Des de l’harpastum a què fa referència en aquest article el nostre amic Rugbipensador fins al fenomen escocès del que parlarem avui: el ba’, practicat encara a dia d’avui a Kirkwall, Escòcia, els dies de Nadal i Cap d’Any. Tot i que es practica anualment des de 1850, es té constància de la pràctica d’aquesta tradició des de l’edat mitjana.

Els jocs amb pilota al carrer són coneguts des de l’època dels grecs i dels romans, però va ser sobretot a països com França, Itàlia o Anglaterra on la pràctica d’aquests esports es va allargar en el temps, amb modificacions regionals i locals, i amb diferents denominacions, normes, pilotes, etcètera, tot i que acostumaven a tenir punts en comú: pràctica durant el període d’inversió simbòlica del Carnaval, divisió d’una comunitat en dues meitats enfrontades, sovint per tema de llinatge o veïnatge, inexistència de limitació temporal (el “partit” venia marcat per un objectiu i podia durar des d’hores a dies) ni de quantitat de jugadors per equip, ... Tot aquest procés i aquesta diversitat, amb especial atenció a la Gran Bretanya, el podeu resseguir a l’obra Barbarians, Gentleman and Players. A sociological study of the development of rugby football.

El que és curiós és que, en ple segle XXI, encara persisteixi la pràctica d’aquesta tradició. Al poble escocès de Kirkwall, cada vegada que s’acosten les festes de Nadal, la població es divideix en Uppies i donnies, versió abreujada d’up the gates i down the gates. Inicialment, l’equip pel qual havies de prendre part era l’equip de la meitat del poble on havies nascut, on vivies; actualment, però, aquesta norma és més laxa que no pas fa dos-cents anys. I a partir d’aquí, a les 13:00 hores del vint-i-cinc de desembre, cada any el Ba’ stalwart llança la pilota a la multitud concentrada a Mercat Cross, que immediatament fa desaparèixer la pilota en una formidable melée i comença l’espectacle. Des dels dies previs, es prepara tota la vila per a la disputa del Ba’; de fet, Kirkwalk passa a tenir la imatge d’un poble sota setge enemic: les cases i les botigues per on es desenvolupa el Ba’ apareixen protegits de dalt a baix, els cotxes s’aparquen lluny del recorregut que se suposa es desenvoluparà, etcètera. Com no podia ser d’altra manera, les institucions van intentar prohibir-lo o bandejar-lo diverses vegades en el passat, però a dia d’avui està assumit com un element que singularitza Kirkfalk, i que fins i tot permet atraure turistes.

Tot i que el Nadal de 1945 i el Cap d’Any de 1946 va disputar-se un Ba’ femení, aquestes dues han estat les úniques experiències de pràctica diferenciada per gènere; els joves de menys de setze anys, per contra, sí que disposen del seu propi Ba’, que comença dues hores i mitja abans del dels adults. Poblacions com Jedburgh, Ashbourne o Workington, mantenen la pràctica de similars esports.

Podeu veure imatges del ba’ game en aquestbrevíssim reportatge de Televisió Espanyola.