Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 18 de desembre de 2008

La cassola petita

Ja fa fred. Fa més d’un mes que estem en plena temporada. I com cada any els aficionats vigilem la TV, anem religiosament al camp de rugby del nostre poble (en el meu cas el camp de la Sínia Batadet, el camp del SEL Vilanova) i si podem fem algun desplaçament a Perpinyà. Fred, fang, pluja ... però també tercers temps, foc a terra encès i bona tertúlia.

Enguany vaig tenir fins i tot la sort d’aconseguir una entrada pel “test match” (o autunm internationals com en diuen nord enllà), entre Irlanda i els All Blacks. I vaig descobrir que em vaig equivocar de dia ... quina cosa més trista avorrida i previsible ... tres dies més tard ja de tornada a casa vaig veure per la TV el partit que commemorava l’aniversari de la victòria del Munster contra el All Blacks l’any 78. Ah!!! Això fou tota una altra cosa. Alone we stand ho titulava l’Irish Independent. Mick O’Driscoll i els seus quasi repeteixen la gesta de Tony Ward i els seus a Thomond Park ... “When the men of Munster donned the world crown”

De totes maneres el més destacable d’aquest inici de temporada ha estat el tancament definitiu d’Stradey Park (Llanelli, Carmarthenshire, Pais de Gal·les), el camp dels Llanelli Scarlets. Se’n van a Pemberton i en el seu lloc construiran pisos ... què hi farem, la pela és la pela ... diuen que hi deixaran un petit jardí en record dels herois que hi jugaren. Hi ha uns noms de lloc , de topònims, que tenen una càrrega lírica especial com deia el poeta JV Foix ... i per un rugbyman és clar que un d’ells és Stradey Park ... el camp de Ieuan Evans (que fou capità de Gal·les abans que dels Scarlets), de JJ Williams o del grandíssim Ray Gravell (de qui ja vàrem fer un article en memòria seva). Camp que ha estat testimoni de victòries locals sobre Austràlia el 1967 o els All Blacks el 1972 (quan hi ha decisió es pot guanyar als més grans).

El darrer partit (24 d’Octubre) jugat en aquesta terra sagrada seria entre els Scarlets i el Bristol anglès ... perfecte final per aquest mític estadi ... victòria gal·lesa contra uns anglesos per 27 a 0 ... amb una cerimònia molt emotiva. Cançons tradicionals i castell de focs.

Ja res serà el mateix ... segur que el nou camp serà millor (Stradey era del 1879) i ja no tindrà localitats dempeus ... però perdrà part del gust que el feia únic. Sabeu que dalt de tot dels pals hi havia un parell de cassoles petites???? Els clubs de rugby són un reflex de la comunitat a la que pertanyen i això feia referència al passat de econòmic de Llanelli. Dues cassoletes!!! Quin símbol més gran i humil alhora!!! L’himne del club és un dels grans himnes gal·lesos: Sospan Fach, que de fet vol dir “la petita cassola”. Amb els canvis els símbols perillen ... esperem que aquest no ... Yma o hyd!!!!

Joan le p’tit montagnard catalan Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada