Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 17 de novembre de 2008

USAP 27 - Biarritz 12

L'endemà de la confirmació de la més que discutible sanció de 18 setmanes a Màrius Tincu, l'Aimat Giralt es vestia de gala per rebre un dels grans del rugby de l'Hexàgon: el Biarritz Olympique. La directiva havia fixat aquesta data, a més, com la festa de la catalanitat: actuacions musicals, interpretació de l'Estaca a càrrec de Cali, i signatura de la carta USAP-Rugby Català entre el club dels Arlequins i prop d'una desena de clubs sudcatalans, entre els quals el nostre SEL. Un cop spbre la gespa, però, l'alegria general que es plasmà en un immens mosaic en saltar els trenta jugadors al camp, va semblar torçar-se: Yachvili aconsegueix transformar una penalitat als cinc minuts, i Laharrague es lesiona als sis. La cosa no pintava gaire bé ...

Pero l'empenta del públic, que en determinats moments de l'encontre va arribar a bramar com si d'una veritable final es tractés (no en va Biarritz és aquella espina que se'ns clava periòdicament), i l'encert de David Melé, juntament amb una defensa catalana simplement perfecte i algun cop de sort, van tornar a adreçar l'encontre. Yachvili errà un parell de cops de càstig, i Chouly va saber aprofitar un mig regal del XV basc. Al descans, el 13 a 6 del marcador traduïa força el que es veia sobre la gespa. Seria a la segona part, però, quan els jugadors catalans van demostrar el perquè de la seva situació en la zona alta de la classificació: un nou assaig d'ADrien Planté, però, sobretot, la imatge d'una defensa quasi impenetrable alenava els més de tretze mil seguidors presents a l'Estadi. La imatge del partit, però, seria el tercer assaig, el que permetria els catalans endur-se el punt de bonus ofensiu i escalar fins a la segona posició, empatant a punts amb el líder tolosà. Defensa homèrica, amb recuperació de pilota per part de Planté; l'àrbitre xiula un cop de càstig contra el XV basc per impedir l'alliberament. A partir d'aquí, l'atac des de zona de 22 pròpia es gairebé de tiralínies: l'ovalada va de mà en mà, en poquíssimes fases, i Candelon l'acaba plantant en zona de marca basca. El públic embogeix, tot i que l'àrbitre tarda ben bé cinc minuts a concedir l'assaig per algun dubte existencial desconegut. Encara hi hauria temps per una jugada més, quan Burger caçaria una pilota en camp propi i, com si d'un eslàlom es tractés, avançaria metres i metres fins aconseguir gairebé l'assaig; l'errada va venir en intentar desbordar els pocs defenses que quedaven amb les passades: en el darrer sospir, es va produir un avant.

La victoria catalana, però, era un fet. Tot i les baixes, per lesió o sanció, el XV Sang i Or va saber imposar el seu ritme, amb un Burger precís, un Durand atrevit i una defensa col·lectiva que ratllava la perfecció. Només les touches s'escapaven, una gairebé rere l'altra; però si hom clava tres assajos a Biarritz, ja les donem per ben perdudes totes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada