Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 1 d’octubre de 2008

El XIII a la Catalunya Nord (1 de 3)

El company Webremença em va demanar si podia, de tant en tant, escriure un article per a la Penya la Lleganya, sobre l'altre Rugby de Perpinyà. Hi vaig accedir amb molt de gust, doncs a banda del XV, també sóc un apassionat del Rugby a XIII i sobretot dels Catalans Dragons que, recordareu que és l'equip que va fer sonar els Segadors a l'estadi de Wembley a la final de la Carnegie Challenge Cup del 2007 davant de més de 84.000 espectadors. Ara ja en som uns quants que no només pugem a Perpinyà per veure la USAP. Dos esports diferents a la mateixa ciutat.

Abans, però, de començar a parlar de l'última hora dels Catalans Dragons i del XIII en general, comentarem com és que s’hi va començar a jugar a la Catalunya Nord i d'on ve aquesta rivalitat entre els dos codis de joc, que perdura tot i que la realitat actual dels dos esports és molt diferent de la que va originar totes les seves diferències, tant socials com esportives. Avui, encara és molt gran la distància entre l'Aimé Giral i el Gilbert Brutus.

Anglaterra


Molts ja coneixereu els inicis del rugby a tretze a finals del segle XIX a Anglaterra. Fa un temps en vaig parlar una mica al meu bloc. L’escissió dels dos codis de joc sempre havia tingut en el "professionalisme" un bon argument per separar dues comunitats de persones. Actualment però, sabem del cert que aquesta línia divisòria, en realitat amagava l’eterna lluita entre les classes aristocràtiques i treballadores.

Els pobles del sud d’Anglaterra, de famílies més benestants, defensaven l’esperit purament amateur del joc i no en volien sentir res de pagar els jugadors per jugar. Consideraven, i no sense les seves raons, que els jugadors havien de poder compaginar els seus estudis amb l'esport com a part fonamental de la seva educació.

En canvi, als pobles del nord, més industrials, es defensava que als jugadors se’ls havia de compensar d'alguna manera pel temps que dedicaven al Rugby, enlloc, no dels seus estudis, sinó del seu treball a les fàbriques. Així, la majoria de jugadors del nord, havien de deixar de treballar temporalment per entrenar i per aquest motiu deixaven de guanyar una part del seu sou. La proposta era doncs, de suplir el que deixaven de guanyar, o sigui que s'optava per un sistema semiprofessional.

No hi ha haver enteniment: les dues societats es van dividir de manera radical i les diferències, lluny d'apropar-se, es van anar fent més i més grans amb el temps. El Rugby a XV o Rugby Union i el Rugby a XIII o Rugby League ja eren dues coses ben diferents i enfrontades a principis del segle XX i fins no fa gaire, molts jugadors que provaven de jugar a XIII eren expulsats de per vida del XV.



El Rugbipensador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada