Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Seixanta anys d'un partit històric

Aviat farà seixanta anys d’una gesta històrica per al rugbi a XIII de la Catalunya Nord. En parlava en Robert Marty en el seu antològic llibre L'USAP, fiers d'etre catalans; i ho va traduir en Pere Manzanares: ... la USAP permet de retrobar la gran tradició del rugbi a XIII del país català, tradició que va conèixer hores de glòria als anys 50. Els vells es recorden d'un memorable partit que va oposar els catalans de França al temible equip australià dels kiwis. És doncs, un arrelament suplementari en la tradició, tant de XIII com de XV que feia un ús gairebé inconsiderat, de la furia catalana (pàgina 67).

I ara, gairebé seixanta anys després, un nostre amic de Tuir, en Pere Mestres, ha escrit el següent article per commemorar l’efemèride; i un també nostre amic, el Rugbipensador, ha estat capaç de trobar una fotografia dels protagonistes. Els irlandesos tenen Munster i la seva històrica victòria sobre els All Blacks; doncs bé: no només els fill d’Erin poden bastir mites!


Catalans de França 20 - Austràlia 5 (10-5)
Estadi Jean Laffon, Perpinyà, Gespa molla
15 000 espectadors
25 de desembre del 1948

En aquella fi de l'any 48, tothom prometia una gira victoriosa als Australians que feien una gira per França. Però, ja vencedors de diverses seleccions de províncies i massa confiats, el llur camí passava, en aquell dia de Nadal, per Perpinyà. Els esperaven 13 jugadors galvanitzats, tots nascuts a Catalunya Nord i enamorats del país, del Canigó, de la bandera i de la llengua.

Els Australians marcaren per Hand (6’) un assaig transformat que valgué 5 punts. Però després, foren els nostres que varen escriure la Història. Amb el cop de peu de penalitat de Comes (passat dels 25 metres a vora de touche, castigant una traveta sobre en Trescazes que anava a l'assaig); amb el primer assaig de Blanc (34’) nascut d'un treball dels davanters; amb el segon, obra d'en Rouzaud (38’) sobre una pilota mancada de l'arriere Clive Little Master Churchill. Amb el següent, inscrit per Maso (60’) al final d'una sèrie de canvis de peu esculpits per Rouzaud. Per fi, amb el darrer, dantesc: atac d'en Prats, pilota recuperada per Négrier (72) extirpat del pack per concloure a l'ala amb el cap ferit i regalimant sang. L'estadi Jean Laffon, ple de gom a gom, encara ara tremola.

No cal oblidar d'aquell matx l'atacant australià aixecat i foragitat de la zona d'assaig per tres catalans sense haver pogut plantar la pilota, ni els nervis d'acer del capità Dejean (autor d’un drop als disset minuts), ni les precioses pilotes robades sobre introducció adversa pel taloner Vayre (es feia encara moltes meles al rugby a XIII).

Va quedar clar que aquell dia la rrrraça va enviar al planeta rugby un missatge fort. Tot i que 15 dies més tard a Marsella els australians guanyaren el XIII del Gall (29-10) amb quatre catalans seleccionats, i el 25 de gener de 1949 hi tornaven a Bordeus (10-0), amb cinc catalans seleccionats.

És també interessant de saber que els Catalans, exaltats per llur homèrica victòria, van fer la demanda a l'International Board de jugar en nació (parlem aquí de rugby a XIII ... ). I els hi van refusar els mateixos britànics que ho havien acceptat pels gal•lesos. Però això és encara una altra història ...

Avui, la gesta del 48 és entre molt bones mans: dins la memòria catalana.

Pere Mestres

ELS PROTAGONISTES

1- Gaston Comes (XIII Català)
2- Joseph Maso (Carcassona)
3- Paul Dejean , capità (XIII Català)
4- Robert Casse (XIII Català)
5- Fredo Trescazes (Carcassona)
6- Andrè Rouzaud (Marsella)
7- Hubert Prats (Cavaillon)
8- Henri Riu (Roanne)
9- Georges Vayre (XIII Català)
10- Ambroise Ulma (XIII Català)
11- Ulysse Négrier (Marsella)
12- Elie Brousse (Roanne)
13- Marcel Blanc (Albi)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada