
Amb Montgomery i Steyn a la banqueta, els locals van anar permanentment per darrere en el marcador des de que, al minut 9, Matt Gitteau transformava una penalitat que avançava els australians. Massa errors a la mà, una touche sovint inconsistent i previsible, i sobretot, poc esperit combatiu, van acabar passant factura a uns sudafricans que van tenir en la lluita quasi solitària d'Adrian Jacobs i la multiplicació defensiva de Du Plessis, Burger i Juan Smith els únics detalls dignes a destacar (Jacobs va ser l'autor dels dos assajos, en el tram final del partit, quan ja hi havia poc a fer). Amb el seixanta per cent de la possessió per als australians, Mortlock i companyia van ser capaços de fer ballar els campions del món al so del Waltzing Matilda.
La derrota, a banda de deixar una afició sudafricana a un pas de la revolta (en algunes fases del partit es van arribar a sentir xiulets contra els propis jugadors), va servir perquè els australians trenquessin una ratxa de quinze partits de Tri Nations consecutius perdent fora de casa. Tot i no aconseguir el punt de bonus ofensiu (Robinson, Tuqiri i Mortlock foren els autors dels tres assajos visitants), els aussies resten només a un punt d'uns All Blacks que lideren la classificació del campionat. El darrer partit del campionat, a Brisbane el 13 de setembre, servirà per a saber qui és el campió: emoció, doncs, fins al final. Sudàfrica, per la seva banda, ha quedat fora de la lluita pel títol; de fet, només li queda un partit, contra la mateixa Austràlia i a Johanesburg, el proper dissabte. Per a la seva salut com a equip, val més que el preparin a consciència: una nova derrota podria ser sinònim d'un veritable terratrèmol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada