Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 16 d’agost de 2008

Peter Norman o la dignitat

Corria l'any 1968. Als Estats Units, la lluita pels drets civils estava a l'ordre del dia. Els Black Panthers i Martin Luther King eren dues cares d'una mateixa moneda; en arribar la cita olímpica, una imatge acabaria resumint la dignitat de la comunitat afroamericana en la seva lluita pel reconeixement dels seus drets. John Carlos i Tommi Smith, medalles d'or i bronze a la final dels dos-cents metres llisos, s'enfilaren al pòdium i, en començar a sonar les primeres notes de l'himne nordamericà, acotaren el cap i aixecaren ben amunt un puny clos enfundant en un guant negre. Aquella imatge va esdevenir a partir d'aquell moment sinònim de la lluita contra la desigualtat i la injustícia, de la lluita per la dignitat.

Peter Norman va ser la medalla de plata d'aquella final. Australià i blanc, pocs saben que en aquell mateix podi lluïa a la solapa del seu xandall un pin en suport a l'Olympic Project for the Human Rights. De fet, va ser el mateix Norman qui va suggerir a Smith i Carlos que compartissin els guants, perquè Carlos s'havia deixat els seus a la vil·la olímpica (això explica, entre d'altres coses, perquè un aixeca el puny dret, i l'altre l'esquerre). Quan se li preguntà perquè ho havia fet, va arguir la seva defensa dels drets humans i la seva posició en contra de les polítiques racials del govern australià del moment, que prohibia l'immigració no blanca. La venjança de les autoritats suposadament esportives australianes va arribar uns anys més tard quan, tot i haver superat les prèvies per als Jocs de Múnic en cent i dos-cents metres, no va ser convocat pel comitè olímpic del seu país per a la cita alemanya. Quan l'octubre de 2006 Norman moria d'un atac de cor, Smith i Carlos no van dubtar en agafar un avió cap a Austràlia.

Quaranta anys més tard d'aquella impactant imatge, el seu nebot Matt Norman ha dirigit, escrit i produït Salute, un documental que ens endinsa en la vida d'un esportista d'una talla humana innegable. No és rugby. O potser sí.

1 comentari: