Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 21 d’agost de 2008

... the parting glass


Dissabte passat, Ronnie Drew, el que va ser un dels líders més carismàtics del grup de folk irlandès The Dubliners, va morir a l’edat de setanta-tres anys al Saint Vincent’s Hospital de Dublin, en no poder superar un càncer de gola que arrastrava des de feia temps. Drew, amb una carrera musical envejable i una col•lecció de discos quasi inabastable, va estar a primera fila del món de la música des de 1962 i col•laborà amb artistes de la talla de Christy Moore, The Pogues, Eleanor Shanley o els Dropkick Murphys, entre d’altres.



Drew, de fet, podria ser considerat junt amb Paddy Moloney dels
Chieftains, el més gran patriarca de la músca irlandesa, ja que va transcendir el seu àmbit -el folk- per endinsar-se en els més diversos corrents de la música moderna, des del punk a la cançó melòdica. No és estrany, doncs, que a principis d’anys una llarga sèrie de noms de la música irlandesa i de grups de l’Illa Verda (d’U2 a The Corrs, passant per Sinead O’Connor, Kila, Shane MacGowan, Bob Geldof o Chris de Burgh), s’ajuntessin per fer-li un homenatge amb la cançó The Ballad of Ronnie Drew, escrita per Robert Hunter (exGrateful Dead), que va enfilar-se fins al número 1 de les llistes d'èxits irlandeses ...



El funeral de Drew, celebrat a mitjans setmana a Greystones, comtat de Wicklow, va ser un veritable homenatge a la carrera musical i a la bonhomia d’aquest patriarca irlandès. Centenars de seguidors i companys de professió van acomiadar Drew amb un reguitzell de cançons carregades de sentiment; alguns socis de La Lleganya, a qui la música de Drew i la seva més que característica veu ens han acompanyat des de fa anys, ens hauria agradat ser-hi per poder-li donar l’últim adéu. Potser per això, com en el seu funeral, el millor homenatge possiblement sigui aixecar una pinta de Guinness i recordar les sagrades estrofes amb què comença The Parting Glass ...

All the money that e'er I had
I spent it in good company
And all the harm I've ever done
Alas, it was to none but me
And all I've done for want of wit
To memory now, I can't recall
So fill to me the parting glass
Good night and joy be to you all!

Slugger O'Toole

Alguns enllaços interessants:

Video genial del primer hit dels Dubliners, Seven Drunken Nights.

Video a la RTE (1960s), on interpreta la satírica The Old Alarm Clock.

My Space de Ronnie Drew, clicant aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada