Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 5 de juliol de 2008

Una prèvia dels Tres Nacions

L’edició d’enguany del TriNations, com vam dir en el seu moment, torna al format llarg després de l’escurçament a què va ser sotmès el campionat la temporada passada per la celebració de la RWC a França. Més enllà d’algunes variacions en el reglament, la competició comença amb dos partits entre els All Blacks, vigents campions de la competició, i els Springboks, campions del món. Dues defenses de títol, per doble banda, en joc.

Sudàfrica: la favorita
John Smit, com a bon capità, ha recorregut 25.000 quilòmetres de Clermont a Wellington per participar a l’entrenament del seu equip. Un exemple a seguir, segurament, per molts; no en va és el líder natural d’un combinat que estrena títol mundial. I serà amb un grup fonamentalment procedent de la RWC que els Springboks encararan aquest TriNations. Elevats a la categoria d’herois nacionals, seran capaços de mantenir tot allò que els va permetre aixecar l’Ellis Cup el novembre? Podran fer com els australians, que després del títol mundial de 1999 es van endur dues edicions del TriNations? O per contra, seran víctimes de la relaxació inherent a la consecució del títol mundial? Com reaccionarà Peter De Villiers després del segon test, guanyat amb penes i treballs davant dels gal•lesos? La resposta, avui mateix.

Austràlia: els outsiders

Els wallabies és el darrer equip en entrar a la competició en aquesta edició de 2008. Això vol dir que tindran informació privilegiada sobre les evolucions dels seus rivals, i sobre com enfrontar-s’hi. La seva força principal, probablement, és que no entren a les travesses: dels tres equips, és l’únic que no defensarà cap títol. Però ja se sap que en un entrepà, el que és important és el tall del mig i no pas les llesques. L’efecte sorpresa està de la seva banda; però després de les últimes performances enfront França durant el tour del XV del Gall per terres d’Oz, és evident que els australians han de prémer l’accelerador en la seva preparació. Robbie Deans, nou entrenador, està treballant a fons per la integració de tots els jugadors; la pregunta és: hi serà a temps?

Nova Zelanda: els incombustibles
L’hegemonia dels All Blacks en aquest competició està fora de dubte: des de 1996, vuit títol (per només dos per cadascun dels seus rivals). És difícil no comptar amb ells al capdamunt de les travesses, però el paper desenvolupat durant la RWC i la seva prematura eliminació fan que, teòricament, no encapçalin el rànquing. La qualitat individual dels jugadors neozelandesos, però, és innegable, i disposen d’un talent quasi bé insuperable. La baixa de Richie McCaw, però, és un handicap important per als de la Falguera; per molt que Masoe ocupi el seu lloc sobre la gespa, i So’oialo li manllevi temporalment la capitania, McCaw és un referent a l’estil d’Smith. La seva absència es pot notar molt a les files dels de negre, i el seu retorn pot produir-se amb la competició ja mig embastada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada