Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 23 de juliol de 2008

Super 14: Sudàfrica

Acabarem el repàs dels participants al SUPER 14 de 2008 amb els representants sudafricans d’aquesta competició. Pel país dels springboks van prendre part LIONS, CHEETAHS, BLUE BULLS, STORMERS i SHARKS.

Desastrosa temporada la dels Lions, ja que van finalitzar la competició a la darrera posició. Van començar amb bon peu, ja que a la primera jornada van doblegar a domicili els Cheetahs (22-23); però si tenim en compte que la seva segona victòria va arribar a la darrera jornada contra els Waikato Chiefs i pel mig, només van aconseguir un empat a 24 contra els Queensland Reds, ja tenim totes les claus per saber perquè els de l´Ellis Park, van acabar ocupant el farolet vermell. La propera temporada, pel que sembla, tornaran a ser candidats a ocupar la part baixa de la classificació; esperem que almenys guanyin algun partit més…

Una única victòria van aconseguir els Cheetahs en tot el SUPER 14 2008. L’única conclusió positiva és la gran quantitat de bonus defensius que van aconseguir, cosa que indica que en alguns partits (com els enfrontaments amb Lions i Western Force, que van perdre d’un punt, o enfront els Chiefs, per 2 punts) van estar ben a prop d’aconseguir doblegar als rivals però no van tenir prou sort . Una dada per l’esperança: tot i que només van assolir el triomf contra els Reds (vuitena jornada), el seu joc és bastant vistós i, millorant alguns detalls, potser escapen de les darreres posicions al 2009.

¿Què els ha passat als vigents campions de la competició? ¿Potser s’han oblidat de jugar? Les constants lesions de la seva estrella Bryan Habana no poden servir com a excusa als Blue Bulls per la seva fluixa campanya. Una de les claus és el fet que, dels quatre semifinalistes, només van poder imposar-se als Waratahs (16-13). Això si, a la darrera jornada i amb tot decidit, van esclafar sense pietat als seus compatriotes dels Cheetahs per un contundent 20-60, ¿Serà un presagi de la seva resurrecció al 2009? La sensació és que el retorn de Victor Matfield els pot anar molt be de cara a un assalt al títol el proper any; per si de cas, millor tenir-los en compte…

Stormers. Segurament, només pronunciar el seu nom els seus rivals tremolen. La presència a l’equip de jugadors tan poderosos com Andries Bekker, François Van Der Merwe o Schalk Burger ja fa entrar la por al cos al més valent dels rivals, i si a sobre els acompanyes amb un director d’orquestra com Ricky Januarie, obrin joc per jugadors amb tant de talent com Jean de Villiers o Nico du Plessis, trobem el perquè de la seva bona temporada; van estar en la lluita pel títol fins a la darrera jornada, tot i que no van aconseguir el passi a les semifinals per culpa del seu desastrós inici (derrotes contra Bulls, Sharks i Crusaders a les tres primeres jornades). Atenció amb ells a la propera edició.

El millor equip sudafricà del SUPER 14 al 2008 van ser els Sharks de Durban. Practiquen un joc fresc i vistós, que aconsegueix que qualsevol aficionat a aquest esport disfruti veient la seva rapidesa d’accions i en ocasions, la seva anarquia. La temporada va iniciar-se de manera fantàstica pels Sharks, ja que van aconseguir restar imbatuts fins a la desena jornada (només cedint un empat a 13 enfront els Hurricanes); però en els darrers partits, van estar molt a prop de tirar per terra tota la bona feina feta amb tres derrotes consecutives enfront dels Brumbies, Waratahs i Crusaders, i es van classificar per semifinals en el darrer moment quan, en una gran segona part, van acabar destrossant als Chiefs per 47-25. Els Waratahs van truncar el seu accés a la final amb un contundent 28-13 i amb aquesta derrota els Sharks es van acomiadar de la possibilitat d’alçar-se amb el títol. La pèrdua per la propera temporada de Michalak (torna a Toulouse), els restarà potencial exterior; però el fixatge de John Smith, junt amb la continuïtat de Francois Steyn, Rory Kockott, Ruan Pienaar i la resta d’internacionals que completen la seva plantilla, de ben segur, els tornarà a donar un paper protagonista el proper any.


by Ivan Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada