Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 7 de juliol de 2008

Super 14: Nova Zelanda

Començarem aquest repàs dels equips participants al darrer Super14 amb els representants de Nova Zelanda. Els participants del país dels All Blacks van ser HIGHLANDERS, BLUES, CHIEFS, HURRICANES i CRUSADERS.

El primer equip del que parlarem seran els Otago Highlanders. L´equip del sud de Nova Zelanda ha estat el que pitjors resultats ha aconseguit del pais dels kiwis. La seva primera victòria va arribar a la vuitena jornada enfront del pitjor equip del torneig, els Lions, i només van aconseguir doblegar a dos equips més: els Cheetahs (penúltims) i a uns Crusaders que ja estaven classificats com a primers de la temporada regular a l´AMI Stadium a la darrera jornada (14-26). Què podem destacar dels Highlanders? La gran temporada de Jaime Mackintosh i, com a part negativa, els diversos problemes amb la justícia de Jimmy Cowan i Mulipola. La joventut de la seva plantilla es l’única dada per l’esperança, tot i que la pèrdua de Hoani Macdonald (jugarà als Newport Gwen Dragons), els hi restarà potencial.

Els Auckland Blues són un conjunt farcit de jugadors interessants i amb un potencial immens; tot i això, no acaben de rutllar. Van començar la temporada molt forts, guanyant els seus tres primers partits (¡¡¡dos d’ells anotant 50 punts o més!!!), però quan es van trobar als Sharks de Durban, la cosa va canviar: els van derrotar al seu propi estadi. Destaquen les victòries enfront dels Stormers (17-14), Bulls (23-21) o Hurricanes (17-19), però algunes derrotes contra equips durs, però teòricament inferiors (Western Force i Brumbies), els van condemnar a quedar-se fora de la lluita pel títol. Una plantilla que compta amb Rokocoko, Toeava, Tuitavake, Woodcock, Afoa o Atiga, no hauria de quedar-se fora de les semifinals. La pèrdua de Nick Evans (fitxat pels Harlequins), probablement els afecti de cara a la propera edició de la Super 14.

En la seva cinquena temporada a la banqueta, l´equip d´Ian Foster ha fet un paper més que digne. Els Waikato Chiefs van ser els primers en aconseguir derrotar als totpoderosos Crusaders (finalment campions) i això, ja de per si, té un gran mèrit. Si li sumem algunes victòries destacades més, com la que van infligir al millor equip d’Austràlia del 2008 (Warathas) o la contundent victòria enfront dels campions del 2007 (43-27 al Bulls amb sis assajos i una gran actuació de Brendon Leonard), podríem considerar que han complert. Això sí, si volen aspirar al títol del 2009, no n’hi haurà prou amb Lauaki, Muliaina, Masaga o Sivivatu. A més, el seu xutador titular (Stephen Donald) no és precisament una assegurança quan te l’oportunitat de xutar els kicks.

¿Podríem considerar la temporada dels Wellington Hurricanes com un èxit o com un fracàs? Cap equip que es classifiqui entre els 4 primers del Super 14 pot considerar que no ha fet una bona temporada, però quan el teu objectiu és el títol i no l’aconsegueixes, sempre queda un regust amarg. El joc dels Hurricanes és simple: la davantera matxuca i els ales executen. En la fase regular, no van aconseguir doblegar a cap dels dos posteriors finalistes (derrotes contra Waratahs 20-3 i Crusaders 20-13) ni al tercer classificat de la temporada regular (empat a 13 amb els Sharks). A les semifinals, tot i avançar-se al marcador davant els Crusaders, van ser dominats pels seus compatriotes en totes les facetes del joc; el resultat final (33-22), ja deixava ben clar qui havia dominat el partit. A destacar negativament la baixa forma durant el torneig de Jerry Collins; esperem que el seu fixatge pel Toulon ens torni al que possiblement va ser el millor 6 del món.

Canterbury Crusaders: Richie McCaw, Dan Carter, Casey Laulala, Brad Thorn, Greg Somerville, Ali Williams... continuem enumeran jugadors extraordinaris que defensen aquesta samarreta? La millor plantilla del Super 14 es va emportar el gat a l’aigua. Just campió, va aconseguir el seu setè títol enfront d’uns Waratahs que havien fet una temporada molt bona. Però la màquina neozelandesa va funcionar a la perfecci,ó i el peu de Dan Carter i un try de Mose Tuiali´i, van acabar amb les aspiracions dels aussies de fer-se amb el trofeu. Nomes van encaixar dues derrotes (enfront els Chiefs i Highlanders), quan ja tenien la quasi seguretat de ser els millors abans de les semifinals. L’única objecció que podem trobar (per trobar alguna…), és que durant els partits hi havia fases que, fins que no estaven contra les cordes, no s’esforçaven al 100%. ¡¡¡FELICITATS CAMPIONS!!!


by Ivan Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada