Tot i lluitar contra els elements, els trenta jugadors van disputar dissabte un part d’alta intensitat i travat. Ni la pluja, ni el vent, ni el fred (recordem que a l’Hemisferi Sud ara és hivern!), van disminuir la vistositat del partit i la competitivitat dels dos XVs on, per ganes, ambdós equips van prescindir de la fase d’observació del contrari. A la recerca de la victòria en terra neozelandesa, els Springboks van realitar un gran desplegament, però un excés de disciplina els va acabar costant la derrota. Exposats a la terrible efectivitat del peu de Dan Carter, nou i increïble fitxatge usapista, els campions del món van arribar al descans amb un sol punt de desaventatge gràcies a un assaig del velocíssim Bryan Habana després d’un rellançament superb del centre De Villiers a falta de pocs minuts per al final del primer temps. Més que mai en els darrers anys, els Springboks tenien possibilitats d’endur-se’n alguna cosa de la terra dels temibles maoris. Però a la represa, i comandats pel segona línia Williams, els locals van accelerar la pressió sobre Sudàfrica. Fruit d’aquesta acceleració, als quaranta-cinc minuts els neozelandesos van aconseguir una marca gràcies. La marca, aconseguida pel tercera Jerome Kaino, elevava un 16 a 8 en el marcador que implicava una ruptura en el partit; de nou Kaino aconseguiria un assaig, al minut 60, però l’àrbitre l’anul•laria per fora de joc (segons sembla, imaginari).. Els boks van intentar-ho de tota manera; fins i tot el jove Steyn, que va entrar als 59 minuts, va provar un drop allunyadíssim de pals que no va reeixir. No van trobar, doncs, la clau.
Tot i l’absència del seu capità, Richie McCaw, el XV de la falguera de Plata va passar amb nota el seu primer examen. També els sudafricans, que hauran però de corregir alguns errors per tal de poder aconseguir vèncer, d’ací a 4 dies, els All Blacks a Dunedin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada