Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 11 de juliol de 2008

La temporada, segons Rugbyrama

L’edició digital de Midi Olympique, Rugbyrama, té per costum finalitzar cada temporada amb una mena de breu resum del millor i el pitjor de cadascun dels equips del Top 14 i de ProD2. En arribar el torn de l’USAP, hem decidit de mirar de traduir el text per tal que pugueu llegir-lo en aquesta llengua nostra, que els de Tele5 aprecien tan poc ...

Temporada de contrastos: tot i un debut caracteritzat per les derrotes, el club va poder sobreposar-se pas a pas. Eliminats a quarts de final de la Heineken Cup, els homes de Brunel van finalitzar en quarta posició del Top 14, sinònim de fase final, i d’haver passat per davant de Biarritz i Castres. Però en semifinal, els de Perpinyà gairebé no van existir davant del XV de Clermont; una derrota que va demostrar que encara queda camí per recórrer si els nordcatalans volen ser considerats pretendents seriosos al Brennus.

El millor de la temporada: a la setena jornada, l’USAP ocupava l’onzena posició de catorze equips. Les ambicions del club català –i dels seus seguidors- estaven per terra, però el discurs de Brunel va fer el paper de gota malaia. És així com s’explica la increïble remuntada catalana, amb una sèrie de deu partits sense conèixer la derrota entre la onzena i la vintena jornada. L’USAP, a més, es va permetre el luxe de vèncer l’Stade Français a domicili, acabant amb tres anys i mig d’imbatibilitat parisenca. Aquesta renaixença té com a símbol l’incombustible Christophe Porcu, que va començar la temporada a Federal 3 i l’ha acabat al Top 14, amb els seus 36 anys, com a veritable referent en actitud del club nordcatalà.

La difícil integració de Montgomery: Percy va arribar amb l’aureola que es desprenia del seu títol de campió del món i màxim realitzador de la RWC 2007. Una aposta forta, però tot i les seves divuit aparicions el 15 sudafricà no ha confirmat totes les esperances dipositades en ell. Sovint imprecís, de vegades absent, no ha estat decisiu. No deixa precisament un gran record entre els aficionats catalans.

Vaki, el millor jugador: molts jugadors usapistes han destacat, pel seu joc i entrega, enguany, i per tant és difícil i injust triar-ne un. Però per la seva regularitat, segurament sigui Viliami Laukau Vaki qui mereixi més aquest títol. Amb 26 partits jugats (24 dels quals com a titular) com a actiu, el tercera línia originari de Tonga ha fet aportacions capitals al seu equip. Ràpid, contundent i constant, ha arribat a la categoria d’indispensable, inscrivint quatre assajos i convertint-se en un dels líders del XV de Perpinyà.

Guirado, la revelació: Guillem Guirado ha estat, sense cap mena de dubte, la “sorpresa catalana”. El talonador ha participat en vint-i-vuit partits enguany; i les seves actuacions li han permès d’esdevenir un competidor eficient de Màrius Tincu per la titularitat. Generós i directe, aquest jove jugador de vint-i-dos anys té davant seu un futur espectacular. Seleccionat ja per tots els equips inferiors del XV del Gall, l’edició de 2008 del Sis Nacions li ha valgut la primera convocatòria amb la selecció francesa absoluta.

Les xifres nues:
Millor posició en la classificació: quart durant 11 jornades
Pitjor posició en la classificació: tretzè durant una jornada
Cinquè millor atac amb 531 punts fets, tercera millor defensa amb 392 punts encaixats
Màxim anotador: Percy Montgomery, 95 punts
Millor xutador: Percu Montgomery, 95 punts
Assajos: David Marty i Henry Tuilagi, amb cinc assajos cadascun

El futur: a hores d’ara, l’USAP ha protagonitzat el cop més important del mercat d’estiu. El fitxatge de Daniel Carter, considerat el millor jugador del món, serà la punta de llança del club de cara a l’any vinent. Però l’experiència Montgomery, molts supporters creuen els dits esperant que desenvolupi sobre la gespa el seu millor nivell. Si sumem les aportacions de Sid o Mermoz i el manteniment del grup principal de jugadors, el club pot ser ambiciós. L’objectiu declarat és participar de la cursa per al títol i arribar a la final per poder aixecar, cinquanta-quatre anys després, el Brennus.

1 comentari:

  1. 1.000.000 de gràcies per la traducció. Els que no pillem res de gavatxo t'ho agraïm eternament. Un gran resum de la temporada. Els de rugbyrama nomès s'han deixat de destacar que el club ha passat de la 13a fins la 4a possició gràcies també a la millor afició del Món.

    ResponElimina