Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 1 de juliol de 2008

Clermont 20 – Stade Toulousain 26

No va poder ser. Clermont, tot i imprimir en determinades fases del partit el caràcter necessari, va caure per novena vegada en el partit decisiu que permet inscriure el nom al Brennus. Tolosa, amb més experiència, va saber endur-se una treballada victòria que li permet emportar-se per dissetena vegada el màxim títol del rugby francès. L’emoció, a París, va ser una constant tot i que a mitjan segona part el matx ja semblava decidit de la banda roig-i-negra.

I això que Clermont va ser capaç d’avançar-se en el marcador gràcies a una penalitat transformada per Brock James als 13 minuts de joc; l’inici va ser dubitatiu, amb els dos equips empenyent i mirant d’acoquinar el contrari, però sense obrir gaire la botxa. Quan als disset minuts el talonador tolosà, Servat, plantava l’ovalada al costat mateix del protector de pals, les banderes roig-i-negres dels tolosans van començar a substituir cromàticament l’atrevida combinació blava i groga dels de Clermont. La resposta de l’ASM no es va fer esperar, i Rogerie, en un atac de murrieria, va aconseguir un assaig que valia el seu pes en or. L’àrbitre va tenir els seus dubtes, però al final pujava un 10 a 7 en el marcador que Elissalde igualaria gràcies a una penalitat a vuit minuts del final dels primers quaranta. El 10 iguals presagiava un segon temps disputat. I així fou fins al minut 60 quan Médard entrava en zona de marca i feia pujar un nou assaig de la banda de l’Stade Toulousain. Clermont, en aquell moment, es va desinflar, i tot i els intents de superar una davantera tolosana compacte ja no va poder sinó plantar cara, i poca cosa més. L’experiència dels roig-i-negres no va ser contrarestada per un Clermont amb un historial impressionant en fase regular. Mignoni i companyia van veure com dues penalitats més eren transformades de la banda tolosana, i amb el 13 a 26 en el marcador en els darrers minuts, van treure l’orgull ferit i van atacar en tromba per aconseguir el darrer assaig, el de l’orgull. I va ser el pilar Zirakashvili qui, tres minuts després d’haver-se acomplert el temps reglamentari, plantava l’ovalada a la banda dreta de l’atac del XV groc-i-blau; Omar Hassan, en una reacció que el deshonora, li clavà una puntada que va estar a punt de degenerar en tangana. Només quedava xutar la transformació, que James passa entre la hac sense problemes. La victòria tolosana era un fet.

Podeu veure els videos de la LNR sobre les fase finals
clicant sobre aquest enllaç

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada